Els editors Jan Arimany i Oliver Vergés analitzen les opcions de futur d’un certamen que amenaça de caure en la irrellevància.

Quina vigència té la Nit Literària, que aquest any celebra la 45a edició? Tenint en compte l’escassa participació de les últimes convocatòries, amb la molt notable excepció de la de l’any passat –però excepció, al cap i a la fi–, ¿cal insistir en un cartell que no sembla despertar interès ni entre el gremi dels autors? Cal retocar-lo, suprimint-ne modalitats que any rere any conciten una participació esquifida, en ocasions nul·la? Cal reformular-lo de dalt a baix, o directament jubilar-lo i destinar els diners que hi aporten patrocinadors públics i privats –uns gens menyspreables 45.000 euros, sumant-hi totes les modalitats– a altres iniciatives de promoció de la literatura?

Aquestes són les qüestions que hem plantejat a un nodrit grup de professionals de les lletres. Finalment, han sigut dos els heroics editors que han verbalitzat (i firmat) l’opinió de molts. L’ànima de Trotalibros, Jan Arimany, li reconeix a la Nit Literària “el paper més que rellevant que ha tingut en el sector cultural durant molts anys”. I de seguida hi afegeix el però: “Fa temps que s’hauria d’haver repensat de dalt a baix: ha quedat ancorat en el passat i Andorra ha canviat molt”.

Ell mateix afegeix més preguntes a les que se li han formulat: “Té sentit que en un país tan petit hi hagi un nombre tan elevat de premis literaris, i dotats de tants diners? S’acaben publicant, la majoria de les obres guanyadores? Algú recorda els tres últims guanyadors del Fiter i Rossell? Algú les ha llegit? Cal destinar tants recursos a un premi [el Fiter i Rossell] que publica una editorial espanyola, existint ara mateix tants segells andorrans competitius i amb distribució internacional? Si la resposta a totes aquestes preguntes és negativa, està clar que la Nit Literària  s’ha de replantejar”.

Una visió similar comparteix Oliver Vergés, al capdavant d’Anem i de Medusa, que desgrana alguns dels motius pels quals, en la seva opinió la Nit Literària s’ha anat desinflant i ha dimitit del paper que va tenir anys enrere: “Les nou modalitats del cartell estan molt ben dotades, si tenim en compte el que és habitual a d’altres premis en català. Si hi ha poca participació, és obvi que hi ha un problema de comuniacció doble: d’una banda, per donar-lo a conèixer i que els autors hi concorrin. De l’altra, a posteriroi: algunes de les obres guanyadores les publiquen editorials que no en fan prou difusió, i quan es publica l’obra ni ne t’assabentes. El Fiter i Rossell, per exemple. Comparem-ho no diré que amb el Planeta, sinó amb el Carlemany. I n’hi ha que ni estan vinculats a la posterior publicació, com el de poesia: l’últim –Cendra batuda pel vent, de Carles Ribó– el vam publicar a Anem, i per nosaltres vendre’l com a guanyador del Grandalla no ens aportava res perquè el lector no el coneix”. Vergés apunta també una qüestió generacional: “No hi ha hagut relleu, i això de vegades en  dificulta l’evolució. Però al final és l’organització qui ha de fer una valoració dels motius per què té menys repercussió que anys enrere. Ells i els patrocinadors, que han de decidir si malgrat aquests números hi continuen apostant”.

Què cal fer, davant d’aquest panorama? Arimany ho té claríssim: “Havent-hi tantes editorials i tants premis literaris, no m’interessa cap premi a una obra inèdita. Només segueixo els premis a obra publicada (Booker, Llibreter, Pulitzer) i a la trajectòria (Nobel, Princesa de Astúrias, Nacional de la Cultura català). Si el que es pretén és ajudar els escriptors anodrrans, per a mi és millor l’eina de la subvenció a la creació i l’ajut a la internacionalització. Si es vol ajudar el sector de la cultura, premis a obra publicacada o a la trajectòria gestionats per un organisme independent i professional. I si es vol projectar Andorra com a àgora cultural a nivell internacional, un premi al talent literari, sigui d’on sigui el premiat”.

De nou coincideix en l’essencial amb el diagnòstic de Vergés: “Si la participació és baixa, i vist que les dotacions són competitives, és evident que s’ha de canviar alguna cosa i treballar d’una altra manera. Com? Premiant obra publicada i confiant en les editorials del país, que potser farien una aposta més decidida per la difusió d’un premi d’aquestes característiques”. Per cert, la 45a edició de la Nit literària es decideix el 23 de novembre al Roc Blanc escaldenc.