"Us informem que en la darrera junsta de Govern del Cercle de les Arts i de les Lletres es va decidir deixar d'organitzar la Nit Literària Andorrana (...) Son molts anys organitzant aquesta grabn festa de la cultura a Andorra, i en aquests moments l'actual junta considera que aquesta activitat sobrepassa les capacitats de l'entitat".

Amb aquestes làconiques paraules el Cercle comunica aquests dies els seus patrocinadors que es desmarquen de la Nit Literària i que la pròxima edició ja no l'organitzaran ells. La pregunta és òbviament si hi haurà pròxima edició.
Sabíem que hi havia al Cercle mar de fons. Moltes veus s'havien alçat els últims temps reclamant un cop de timó a la històrica Nit Literària. Fins i tot el ministeri de Cultura, que dota(va) el Fiter i Rossell amb 10.000 euros, va convocar al setembre un comitè de savis per replantejar el futur del guardó –i de passada, de la constel·lació de premis que han florit com bolets en el nostre panorama literari. El que no ens podíem imaginar és que aquesta llarga història, que arrenca el 1977, quan es va convocar la primera Nit, tindria un gir tan radical com inesperat.

La primera reunió de l'any  de la junta del Cercle, el 12 de gener, va ser moguda. D'una banda, va acceptar la dimissió de la presidenta adjunta, Carme Jaumot, que n'ha sigut els últims dos decennis l'ànima juntament amb el president, Joan Burgués, i el videpresident, Simó Duró. De l'altra, va decidir fer-se a un costat i renunciar a l'organització de la Nit Literària. Així ho va comunicar el mateix Burgués quinze dies enrere a Cultura, amb la intenció que fos el mateix ministeri qui en prengués el relleu, ja fos per assumir-ne directament la gestió, per reformular-lo de dalt a baix.

La Nit era fins ara la nineta dels ulls del Cercle, amb una desena de guardons que repartien 35.000 euros en premis. Però no era l'única: l'altra cita anual eren els Jocs Florals, que van arrencar un any després de la Nit i que queden també als llimbs. Els premis Arts Andorra, que es convocaven des de principis dels 90, van caure del cartell el 2022, després de 27 edicions.
El dilema és ara per al ministeri de Cultura, que hereta –si acaba acceptant el llegat, és clar– un regal enverinat: d'una banda, un cartell històric amb nou premis generosament dotats (33.000 euros l'any passat, aquest haurien sigut 43.000 perquè el Principat d'Andorra d'investigació històrica es convoca amb periodicitat biennal). De l'altra, uns guardons fortament qüestionats per autors, editors i llibreters, que reclamen des de fa temps un canvi de rumb perquè consideren que el format ha quedat obsolet i ja no compleix la finalitat amb què va ser instituït ara fa quasi mig segle: fomentar la creació en llengua catalana.

El dilema del ministeri
El ministeri els va convocar al setembre a una reunió on va quedar clar tant la poca fe que li tenia al Fiter i Rossell en particular com la desconfiança en un ecosistema de premis hipertrofiat, amb quatre guardons de novel·la, sis més de narrativa, tres de Periodisme, i dos de poesia, a banda del de teatre i del d'investigació històrica. Les propostes que es van posar aleshores sobre la taula es poden resumir en dues: limitar al mínim els premis en metàl·lic –l'opció preferida era instituir un sol premi a obra publicada, a l'estil del Llibreter, català, el Booker britànic i el Goncourt francès, aquest últim dotat amb una suculenta bossa de deu euros, deu, que compensa amb el prestigi indiscutit que li confereix al guanyador, o destinar els diners que ara enllustren els premis a programes de traducció, borses d'ajut a la creació i suport a la promoció.

La feina del ministeri, si acaba assumint –tornem-ho a dir– el llegat del Cercle, serà de nou doble: la més delicada, conservar els patrocinis que durant gairebé cinc decennis ha sabut fidelitzar; després, decidir què fer amb la Nit Literària. I qui: el mateix ministeri? Tercers? Les opcions van des del pur continuisme a la remodelació de dalt a baix, en la línia del que reclama el sector, tot i que la ministra, Mònica Bonell, era partidària de reflotar el Fiter i Rossell, el degà dels nostres guardons, i represtigiar-lo. La pregunta és com. És clar que això era abans del pas al costat del Cercle de les Arts i de les Lletres. En la conjuntura actual, totes les opcions són possibles. I aquesta és possiblement la millor notícia. La ministra insisteix: "Estem treballant en una proposta que incorpori les demandes del sector literari i poden donar continuïtat a la Nit Literària, i contactant amb els dotadors per saber si opdem comptar amb ells, que esperem que sí".

Passi el que passi, el cert és que corre certa pressa. D'entrada, perquè s'acosta Sant Jordi i s'ha de publicar el guanyador de l'últim Fiter i Rossell (El diable irlandès, de l'osonenc Àlex Garrido). Però és que a aquestes altures del curs ja s'hauria d'haver posat en marxa tota la maquinària de la Nit Literària, amb les bases de la 48a edició, i també les dels Jocs Florals.

El Consell, per lliure
Vist com han anat les coses, el Consell General, que dotava fins afra el premi d'investigació històrica amb 10.000 euros, també ha decidit tirar pel dret: la pròxima edició, que serà aquest curs –recordin que des del 2025 era biennal– la convocarà en solitari i al marge de la Nit, si és que hi ha Nit, és clar, i ampliarà les bases amb  un segon premi a obra publicada. No només això, sinó que obrirà també el ventall temàtic: si fins ara era d'investigació històrica, en endavant serà de ciències socials.

.