La noia de la foto

16 de gener del 1944: l’esvàstica nazi oneja al pal de la duana francesa del Pas. Sota la bandera, una noia: la catalana Carme Romeu.

Recorden Blow Up, l’estupenda versió cinematogràfica del relat de Cortázar? Sí, home, aquella en què el fotògraf David Hemmings descobreix per accident, quan revela el retrat aparentment banal que ha fet d’estranquis a una parella que es magreja al parc, que ha estat testimoni d’un assassinat?

La comparació potser és un pelet rebuscada perquè aquí no hi ha cadàver, però tornin a mirar la fotografia d’aquí dalt. És molt probable que els resulti familiar perquè es tracta d’un document històric: no en trobaran una altra amb l’esvàstica nazi onejant al pal de la duana francesa del Pas. A uns metres del territori andorrà. L’any passat va aparèixer un espectacular joc de fotografies en què es distingia clarament un grup de soldats indiscutiblement alemanys posant en actitud relaxada davant la barrera de la duana. Són sensacionals i també úniques. Però no hi ha esvàstica. En aquesta placa estereoscòpica que Francesc Pantebre va disparar el 16 de gener del 1944, sí.

Però això ja ho sabíem, només calia fixar-s’hi bé. El que ja no és tan sabut és que ben bé sota la bandera hi ha una noia enfilada en el que sembla un tamboret, que amb els braços la desplega perquè el fotògraf pugui captar la nefanda senyera. Al costat seu, palplantat davant de la porta, un duaner, amb tota probabilitat alemany perquè des del novembre del 1942, quan Hitler va ocupar la França de Vichy, eren les tropes nazis les que vigilaven els passos fronterers. Doncs bé, la noia que sosté l’esvàstica té nom i cognoms. I ben cèlebres: es tracta de Carmeu Romeu Pecci (Barcelona, 1920), com veuen veteraníssima muntanyenca i esquiadora catalana.

Si ho podem afirmar amb tanta rotunditat és perquè Pantebre tenia el bon costum, diu el conservador dels fons fotogràfics de l’Arxiu, Isidre Escorihuela, d’acompanyar cada placa que disparava amb una noteta on en consignava els detalls. La d’aquesta foto la tenen també aquí al costat i diu així: “165 [hi ha diapositiva]. Frontera francoandorrana (Pas de la Casa, costat francès). Essent França ocupada pels alemanys, aquest lloc de guàrdia fronterera se’ns presenta amb un rètol francès i la bandera alemanya. Davant de l’edifici s’hi veu un soldat alemany. La Carme Romeu de Piqué aguanta la bandera alemanya perquè es veigi a la foto. 16-1-44”.

La sorpresa, com dèiem més amunt, no és només comprovar que Carme Romeu és avui una padrina centenària, sinó que va ser una de les pioneres de quasi tots els esports de muntanya a Catalunya i també a Espanya. Entre les fites del seu palmarès hi ha la primera ascensió documentada a la Bola del Partió de Montserrat, el 1940, va participar en les primeres cordades femenines al Cavall Bernat, Gat de Pedraforca, i cara nord del Mont Perdut, i el 1951 va ser la primera dona que va baixar el Pas de Chèvre, als Alps, amb esquís de muntanya: “En aquells temps no hi havia l’ànsia d’avui per ser la primera. Ni me’n recordo, de totes les vies que hauré obert, no li donàvem tanta importància com ara. Aleshores, l’Himàlaia ni ens el plantejàvem. He escalat a Montserrat, als Pirineus, al Naranjo de Bulnes, a Picos de Europa i als Alps; de fet, l’Himàlaia d’aleshores eren els Alps”, fa deu anys en una entrevista a La Vanguardia.

Entre el 1942 i el 1956, Romeu va repetir unes quantes vegades com a campiona de Catalunya i d’Espanya d’esquí alpí i eslàlom i no és difícil, en fi, elucubrar que el gener del 1944 va pujar fins al Pas per fer unes baixades. De passada, va deixar que Pantebre li fes una fotografia històrica.