La nova pell de Sant Bartomeu de Cubells

Va ser un viatjant d'articles de merceria qui, allà per les primeres dècades del segle passat, quan l'art medieval començava a concitar tot l'interès dels  historiadors de l'art i l'avidesa dels col·leccionistes, s'adonava de l'extraordinari valor que representava el retaule en pedra de Sant Bartomeu de Cubells. Gòtic i no romànic, per cert, realitzat amb tota probabilitat cap al 1390. No obstant això, aquella obra que convivia amb els fidels de la petita població de la Noguera des de feia més de mig mil·lenni, no va sofrir la mateixa sort que tantes altres peces artístiques del Pirineu: malgrat l'oferta de la Junta de Museus, unes sucoses 3.000 pessetes del moment, no es va vendre. Com sí la Santa Úrsula que l'acompanyava i que ara forma part de la col·lecció del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Aquest és un dels aspectes de la densa història que la professora Francesca Español va posar damunt de la taula durant la presentació de la peça que, ara, després d'una intervenció al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, torna a exhibir-se al Museu Diocesà d'Urgell. S'hi havia mostrat des dels anys vuitanta però el 2007 havia estat desmuntada i emmagatzemada, degut a les obres a la capella de la Pietat. Dos mesos de feina dirigida per Pere Rovira (a penes fa unes setmanes també el teníem passejant per Oliana per certificar l'interès de les pintures descobertes a la capella dels Àngels) i més de vint mil euros de pressupost. 

La intervenció en una peça d'aquesta envergadura és, evidentment, ocasió propícia per posar al dia els coneixements sobre ella. No sols els tècnics (eliminada la densa capa de brutícia i les restes d'accions prèvies no sempre encertades, torna a lluir la policromia) sinó també la seva biografia. Començant per l'autor. Els mestres medievals solen quedar ocults per un vel d'anonimat. En aquest cas, Español apunta, si no al nom concret de l'artista, sí que la seva cal·ligrafia és la mateixa que la del denominat mestre d'Albesa, que es movia a l'entorn artístic del reputat Bartomeu de Robió i la coneguda com a Escola de Lleida. 

Español posava sobre la taula un altre dels actors necessaris per a l'execució del retaule: qui el va encarregar, identificat com Bartomeu Garoça. Si més no, és la hipòtesi que la historiadora de l'art proposa a partir de pistes com ara l'heràldica que figura al retaule, amb una ben destacada garsa que al·ludiria al cognom del propietari de la capella i promotor del retaule. Dins de "l'economia de la salvació", com va apuntar la professora, que tantes obres va llegar al patrimoni artístic actual però que al moment buscava el camí més curt a la salvació. També és bona pista l'advocació: aquell sant a qui van arrencar la pell i a qui es representa predicant amb ella penjada del braç.