Charly Forés tanca la històrica llibreria de vell d’Isabelle Sandy. Es muda a la capital: la filatèlia Bill, a Ciutat de Valls, li ha ofert generosament un raconet des d’on continuar exercint com a gurú del col·leccionisme.

La mala notícia és que el Charly tanca la paradeta. Ho anava advertint des de fa temps, i ara sí. La bona, que el que tanca és La Paperassa, la llibreria de vell –entre altres moltes coses– que des de temps immemorials, o gairebé, regentava al carrer Isabelle Sandy d’Escaldes. I diem que és bona perquè tanca la botiga, però ell i tot el fato que hi ha anat acumulant en mig segle d’exercici de tan noble ofici es muden a la filatèlia Bill de la capital, que el meu amic David acaba d’obrir al carrer Ciutat de Valls. La mudança s’allargarà encara unes setmanes, i la Paperassa obrirà fins al 30 d’abril, als matins d’11 a 12.45, i a les tardes de 18 a 20 hores.

Prenguem-nos-ho com un temps afegit. És el termini que li ha donat la propietat per deixar el local expedit. En fi, una autèntica llàstima, perquè la Paperassa s’havia convertit amb els anys en una autèntica cova d’Alí Babà, el paradís del col·leccionista, on el mateix es podia adquirir un raríssim exemplar de La cuynera catalana (o sia, reglas útils, facils, seguras y ecnomicas per cuynar escullidas dels Autors que millor han escrit sobre aquesta matèria (Barcelona, Impremta de la Viuda Borràs, 1850) que el Llibre d’or del futbol català (1928), la Historia secreta del cinturón de castidad o els 50 primers números de Tim, el pequeño vagabundo, més que un tebeo, un incunable (1950). Això, per no parlar de les mil altres andròmines: monedes i segells, vitoles, targetes i fòssils, amulets,discos i cartells, pins i sobretot postals de temàtica andorrana, de Guillem de Plandolit, Toldrà Viazo, Claverol, Poux, Labiuche, La Maravilla, Cuyàs, Zerkovitz i Basuyau. No fa gaire encara hi venia una autèntica placa de tinent de policia de la ciutat de Nova York i un passaport soviètic amb la falç, el martell i el reglamentari anagrama: CCCP.

Sabíem que el Charly buscava des de fa temps un soci, algú a qui cedir-li els seus fons oceànics –a banda de la botiga té un magatzem on hi conserva entaforat tant o més material encara que al local– a canvi d’un salari, d’una mena de vitalici: “Tinc 89 anys i ja és hora de fer un pas enrere” I l’ha trobat. Ell continuarà atenent els seus clients a la filatèlia, i els dissabtes al matí organitzant un mercat d’intercanvi de cromos per fomentar el col·leccionisme entre els més joves. És una forma d’anar fent mutis, però sense pressa. I guanyant de passada temps per a la seva última faceta, que és dir molt en qui ha sigut detectiu privat (amb Vélez Troya, a la Barcelona dels 50), cantautor (Soler Serrano el va batejar amb una mica de mala bava com La Voz Sin Nombre) i promotor (Els Bohemis, a l’Andorra dels 60 on havia aterrat per inaugurar la discoteca de l’hotel Pyrénées).

El nou Charly és també escripor: va deutar dos anys enrere amb Cristòfor Colom, Trastàmara, on defensa l’origen català del descobridor d’Amèrica, i ara hi torna amb Jesucrist, aquest desconegut: Hi explora el costat més humà de Jesús, de la seva família i dels seus miracles.

El Charly: no n’hi ha un altre com ell.