Diari digital d'Andorra Bondia
La intervenció ha consistit a arrebossar el mur i afegir paraments de granit als rosetons i al tram inferior del mur.
La intervenció ha consistit a arrebossar el mur i afegir paraments de granit als rosetons i al tram inferior del mur.

La parroquial de Sant Julià estrena façana


Escrit per: 
A. L. / Foto: Jonathan Gil

L’arrebossat del mur lateral pretén destacar el campanar; falta instal·lar-hi la nova il·luminació.

La parroquial de Sant Julià i Sant Germà llueix des de fa unes setmanes un aspecte com no li coneixíem. Com a mínim, la façana lateral, arrebossada de dalt a baix en una intervenció que va començar al novembre amb la intenció –diu el rector, mossèn Pepe Chisvert– de “dignificar” aquest pany de paret, fins ara d’un ben poc acollidor gris ciment, i de “destacar” el campanar del temple, i que es completarà amb la instal·lació d’un nou joc de llums que espera beneir diumenge amb ocasió de la Missa de Pasqua. No es tracta d’una intervenció purament cosmètica, perquè s’ha aprofitat l’ocasió per afegir uns marcs de granit als rosetons laterals i dues fileres de paraments de pedra al tram inferior del mur, tots dos elements nous de trinca i que n’han modificat de forma notable l’aspecte.

De fet, el campanar és l’únic vestigi del temple romànic original, que ja es va tunejar als segles XVII i XVIII i que va ser finalment enderrocat el 1939 per aixecar-hi el que avui coneixem i seguint –eren els signes dels temps– els criteris estètics de l’arquitectura del granit. La cosa no es va acabar aquí perquè al 1974 es va ampliar la nau i, de passada, se li va canviar l’eix, de manera que la nau original va quedar al que avui és el peu del temple. L’entrada, vaja. Una reforma, aquesta última, que –per cert– es va endur l’antic comunidor que hi havia a l’anomenat cementiri de les monges, pel costat del carrer dels Xiulets: una estructura del segle XVII coronat amb el llosat reglamentari i uns caps de biga que representaven cadascun una vaca i, tots junts, un ramat, molt esquemàtic i vigilat pel gos d’atura. Doncs bé: la major part de les bigues van acabar alimentant la foguera amb què els treballadaors dels paletes s’escalfaven.

El que haurà d’esperar és el Sant Roc atribuït a Antoni Viladomat que penja a l’esquerra del presbiteri i que fa parella amb el Sant Nicolau de l’altre costat. Diu mossèn Pepe que les prioritats de la parròquia són altres i que de moment no està previst restaurar un oli que els autors de L’art de l’època moderna situen entre les obres mestres del barroc nacional. Els historiadors no van localitzar cap document que certifiqui l’autoria de Viladomat, que ells sostenen en “petits detalls que s’aprecien en els sectors menys bruts de la tela”. Un autèntic acte de fe perquè el Sant Roc és avui poc més que una taca negra ocult sota una capa de vernís oxidat i amb la superfície esquitxada de cremades d’espelma, forats, estrips, pols i brutícia. El cas és que l’oli germà, el Sant Nicolau que té al davant, va tenir més sort i va ser restuarat el 2011. Sant Roc haurà d’esperar, però la veritat és que després de tres segles –el període més actiu de Viladomat se situa cap al 1740– ara no vindrà d’uns anyets.

Andorra
Sant Julià
Sant Germà
església
parroquial
restauració
arrebossat
campanar
comunidor
Sant Roc
Sant Nicolau
Retoc
Mireia

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte