"Et tallaré el coll!" Aquesta va ser la perdició de Florenci Pla Meseguer (Castelló, 1917-2004). Perdoni!? Sí, home, el maquis hermafrodita i terror del Maestrat on encara avui, més de mig segle després, se'l recorda amb el nom amb què ha passat a la crònica negra espanyola: la Pastora. El destinatari de l'amenaça era el Cisco de Pessonada, reconegut contrabandista a qui Florenci havia reclamat un deute de 12.000 pessetes –som al 1960– que el tal Cisco es resistia a tornar-li. I això passava a Andorra, on la Pastora s'havia refugiat el 1956 deixant enrere un luctuós i qui sap si apòcrif rastre de sang: la policia franquista li endossava una trentena d'assassinats –exactament, 21 guàrdies civils, set alcaldes i fins i tot un ermità– perpetrats a la zona del Maestrat entre el 1949 i el 1954.
"Et tallaré el coll!" El tal Cisco el va denunciar i a partir d'aquí tot va de mal en pitjor per a Florenci: el 5 de maig del 1960 la policia andorrana el deté, molt probablement a la borda de les Pardines, on cuidava els ramats de la casa. Hi feia de pastor, és clar. L'excusa? Que era un estranger indocumentat. Aquella mateixa tarda –no fos cas que algú s'ho repensés– era entregat a la guàrdia civil espanyola al pont d'Arcavell, i la Pastora iniciava un viacrucis judicial: una condemna a mort i dues penes de 30 i 40 anys de reclusió tot plegat commutat després per una altra de tan sols vint anys. El periple carceler va concloure el 22 de setembre del 1977, quan va sortir –gràcies a l'amnistia decretada a Espanya una vegada liquidat el franquisme– del penal càntabre del Dueso. El que li quedava de vida el va passar Florenci a la localitat valenciana d'Olocau dels Ports, i acollit a l'hospitalitat de Marino Vinuesa, funcionari de presons amb qui havia coincidit a València.
L'estrena, al setembre
Tot això ho explicava anys enrere el periodista castellonenc José Calvo a Del monte a mito, el més pròxim a una biografia acadèmica que s'ha escrit sobre el protagonista del pròxim projecte escènic de Joel Pla: un monòleg que es titularà La Pastora –no cal remenar gaire–, que parteix d'un text d'Agustí Franch –hi exerceix també com a director juntament amb Irina Robles–, que protagonitzarà el mateix Pla i que s'estrenarà el 8 de setembre a la sala l'Única de la Seu –i que recalarà després a la temporada de tardor de La Feréstec. La Pastora de Franch i Pla consisteix en un llarg flaixbac que arrenca en el moment que ingressa al maquis i que conclou quan arriba a Andorra. A partir d'aquí, es relata de forma molt més breu la captura, els anys a presó, la llibertat i el reconeixement final de la seva condició d'home. "El que ens interessava", diu l'autor, "són les dificultats per què ha de passar una persona intersexual en una època en què no hi havia cap sensibilitat per aquesta condició. Com ho viu ell i també la incomprensió que genera al seu voltant. Avui el món trans comença a tractar-se amb naturalitat, però moltes persones al llarg de la història ho han hagut de viure en silenci i a l'ombra. Volíem posar-nos en la seva pell, acostar-nos als seus sentiments, contradiccions i complexos, a les seves lluites i a les seves pors".
El cas és que Florenci va néixer nen amb un quadre de "pseudohermafroditisme" però va ser inscrit al registre com a dona. Amb el nom de Teresa va viure fins que al 1949 la Guàrdia Civil liquida una partida del maquis que s'havia refugiat a la cabana on guardava el bestiar. Ella fuig a la muntanya i ingressa a l'Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón (AGLA): es talla els cabells, vesteix roba masculina, deixa Teresa enrere i es converteix en Florenci. L'aventura al maquis dura vint mesos. Segueix un primer intent d'establir-se a Andorra en companyia d'un antic company del maquis, un tal Francisco Serrano, àlies el Rubio; torna al Maestrat, reprèn una vida pròxima al bandolerisme –ell sostenia que mai havia matat ningú, i el cert és que se'l va condemnar com a cooperador necessari, no com a autor material– i el 1954 se li acaba la fortuna: el Rubio mor a trets en un enfrontament amb els propietaris del mas Reguer de Tarragona, Florenci es refugia en una cova de Xert i no en surt fins que dos anys després fuig a Andorra. I la resta ja l'hem explicat.
La Pastora a la ficció
No serà ni molt menys la primera vegada que la peripècia de la Pastora es converteix en material de ficció. La novel·lista Alicia Giménez Bartlett (Petra Delicado) es va endur el premi Nadal 2011 amb Donde nadie te encuentre: en resseguia la peripècia a través de les indagacions d'un reporter de successos i d'un psiquiatre francès interessat en l'hermafroditisme. Més recentment, el director valencià Marc Ortiz en reconstrueix la biografia L'aguait, amb Pablo Molinero en el paper de Florenci. Però també en poden escoltar la veu a dues entrevistes, avui sensacionals documents històrics –perquè després diguin que el periodisme no serveix per res– publicades una el 5 d'abril del 1978 a Interviú, i l'altra, el 29 de febrer del 1988 a El Temps.
