Si hom no és excursionista i no està disposat a pujar un cim emblemàtic des del qual contemplar el país amb certa distància, si tampoc no ens agrada caminar gaire per atansar-nos a un estany i gaudir de les aigües cristal·lines dels més de 80 que hi ha al Principat, però resulta que tampoc no ens fa el pes badar d'aparador en aparador enmig de la voràgine dels carrers comercials, ni visitar cap dels atractius museus de què disposa el país... llavors, què els queda a aquells visitants àvids de trobar un element representatiu de l'essència andorrana, que sigui autèntica, fonamental, que hagi perviscut al llarg de centenars de segles i segueixi més viva que mai?
Els dies 14, 15 i 16 de novembre, va tenir lloc a Andorra la Vella la XIII Trobada de la Pedra Seca i l'Arquitectura Tradicional al Centre de Congressos amb nombroses i interessants comunicacions a càrrec d'experts del país i d'altres vinguts dels estats veïns. Per a qui no estigui familiaritzat amb el món de la pedra seca pot semblar que aquesta humil tècnica de construcció no pot donar tant de sí, però res més lluny de la realitat. Al llarg de tres dies, les més de 60 comunicacions van mantenir ben viva l'atenció dels 150 assistents perquè, allà, no només es va parlar d'un material de construcció. Es va parlar d'història, de paisatge, d'agricultura, de tradició, de vida, de subsistència, de trets d'identitat, de pedagogia... en definitiva, es va parlar de nosaltres mateixos, fos quina fos la nostra procedència.
Doncs, bé, a aquells visitants autòctons o forans, al qual ens referíem més amunt, curiosos, respectuosos i amb ganes de conèixer aquest petit gran país d'una manera diferent però autèntica, els proposem tot el ventall de possibilitats que es poden trobar a cada parròquia pel que fa a les construccions de pedra seca com poden ser murs de contenció de feixes de conreu o bancals, cabanes de pastor, cortals, parets que delimiten camins, orris, ponts, murets de contenció de séquies o canals,  empedrats de camins... i un llarg etcètera d'elements constructius que han sigut cabdals per a la transformació del paisatge. Elements constructius que resulten sostenibles i respectuosos amb el medi natural atès que la matèria primera, la pedra, pertany al territori més immediat. Només cal ser bon observador i no confondre les parets o construccions lligades amb ciment o formigó amb les de pedra seca, perquè aquestes darreres són fruit de l'art, del saber fer i de la paciència dels nostres avantpassats. Sortosament, la tècnica continua ben vigent, com es va demostrar durant aquesta XIII Trobada, durant la qual es va poder comprovar l'èxit dels cursos que s'imparteixen en molts indrets i el fet que alguns centres escolars també se'n van fer ressò la qual cosa garanteix la continuïtat d'aquest veritable art del qual Andorra compta amb exponents força interessants. Es podria començar per visitar la vall del Madriu, on els exemples hi són ben nombrosos i, després, realitzar  successives  incursions a la resta de parròquies. Hi ha millor manera de conèixer el país?