Cinc mesos han fet falta perquè l’equip de conservadores, sota la coordinació de l’especialista en pintura i escultura sobre fusta del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), a Valldoreix, realitzés un treball minuciós de neteja de la brutícia acumulada durant cinc segles al retaule de la Pietat de la Seu d’Urgell, que no havia estat restaurat mai. La importància del fet consisteix que estem parlant de la restauració d’una de les peces principals i més valorades del Renaixement català.
El retaule, que es va desmuntar el juliol passat i va ser traslladat al CRBMC, va acabar de ser restaurat al novembre i al gener va tornar al seu lloc amb el remuntatge. Tot un procés, el del desmuntatge, trasllat, treballs de restauració i retorn, però també de remuntatge, que es pot veure en un audiovisual. Aquest vídeo es presentarà avui en societat en l’acte d’inauguració del retaule restaurat, en què també s’oferirà una conferència sobre la seva història al Museu Diocesà d’Urgell, on es troba el presbiteri de l’església de la Pietat, que actualment ha passat a formar part de les instal·lacions del museu.
En la inauguració, que tindrà lloc a les set de la tarda, hi serà present Àngels Solé, que és directora del CRBMC i explicarà amb el suport de l’audiovisual tota l’actuació que s’ha dut a terme. A més el professor d’història de l’art modern a la Universitat de Girona i també director tècnic de l’Institut Català en Recerca del Patrimoni Cultural, Joan Bosch, serà qui pronunciarà la conferència sobre la història i el context artístic del retaule. L’acte serà presidit per l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives, i hi assistirà l’alcalde de la localitat, Albert Batalla.
ESCULTOR RECONEGUT
El retaule de la Pietat és una obra d’estil renaixentista on destaca l’exuberant profusió decorativa típica d’aquest estil. És una obra que va ser encarregada per la comunitat de preveres de la Pietat a l’escultor Jeroni Xanxo, que la va realitzar entre el 1548 i el 1550. El retaule, però, no va ser pintat i daurat fins anys més tard, el 1573, per Antoni Peitaví, pintor de Tolosa establert a Perpinyà, i Miquel Verdaguer, que treballava al taller de Peitaví. La responsable de patrimoni del bisbat d’Urgell, Clara Arbués, va assenyalar ahir que l’autor, Jeroni Xanxo, “és una primera espasa de l’escultura renaixentista a Catalunya, amb obres a la Seu Vella o la catedral de Tarragona, i el retaule situa la Seu a l’avantguarda de l’art renaixentista a Catalunya”. Arbués també va destacar que en aquell moment a les valls pirinenques es treballava amb un estil tardogòtic i aquest és “un retaule molt pioner a Catalunya”.
En la restauració cal assenyalar que s’ha recuperat aquelles peces que s’havien extret i de què s’havien fet còpies en guix. Ara l’obra en el seu conjunt disposa de totes les peces originàries, segons va destacar Arbués.
El retaule és una escultura de fusta que després té diverses aplicacions de pintura, una primera de daurada i una de policromàtica, i amb la tècnica de l’estofat es fa emergir el daurat per sobre la pintura. “El retaule estava molt brut ja que no s’havia netejat mai, i prova d’això és que els dos sants que són als extrems superiors, sant Ermengol i sant Ot, “pensàvem que tenien la cara fosca de la brutícia i ara, amb la restauració, hem descobert que tenen part de la cara fosca, que remarca la barba dels rostres”, va explicar la delegada de Patrimoni del bisbat d’Urgell.
DESCRIPCIÓ DEL RETAULE
El retaule està distribuït en cinc carrers. L’escultura exempta de la Verge de la Pietat amb el Crist mort a la falda centra la composició del retaule i la seva iconografia, que es distribueix en diferents plafons treballats en baix relleu, on es representa episodis de la infància i la passió de Jesús. A la predel·la els quatre evangelistes s’alternen amb els pares de l’Església i al centre hi ha l’Anunciació. A la part superior del retaule, a l’àtic, hi ha la representació de Déu Pare i als laterals, dins de medallons, sant Ermengol i sant Ot. Completa la decoració tota l’estructura arquitectònica i els motius decoratius propis del segle XVI. Arbués va destacar que Xanxo “tenia coneixement de l’obra de la Pietat de Miquel Àngel, ja que la Pietat que centra el retaule traspua el coneixement de l’obra renaixentista italiana”.
El retaule de la Pietat està situat al presbiteri de l’església de la Pietat, que ara ha quedat desafectada del culte i forma part de les actuals instal·lacions del Museu Diocesà. Per tant, el retaule està instal·lat al lloc per al qual va ser concebut. La restauració del retaule ha estat subvencionada en un 40% del cost total pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.