Diari digital d'Andorra Bondia
La placa de vidre original: fa 9 per 12 centímetres.
La placa de vidre original: fa 9 per 12 centímetres.
La postal autografiada per Guillem de Plandolit i datada el 14 d'agost del 1904.
La postal autografiada per Guillem de Plandolit i datada el 14 d'agost del 1904.

La placa del garrot: cercle tancat


Escrit per: 
A. L. / Fotos: Col·lecció José María Sandoval / Col·lecció Jordi Casamajor

Un col·leccionista barceloní localitza el negatiu de la històrica postal de Guillem de Plandolit.

Ho explicàvem aquí mateix ara fa un mes: Jordi Casamajor havia localitzat i adquirit una postal de Guillem de Plandolit, autografiada pel mateix fotògraf el 14 d’agost del 1904 i raríssima per dos motius. Primer, perquè no se’n coneixia l’existència i, de fet, no consta ni als exhaustius catàlegs de Philandorre ni n’hi ha cap exemplar a la monumental col·lecció de targetes de l’Arxiu. I segon, perquè és amb tota probabilitat la fotografia més antiga que es coneix del garrot de Casa de la Vall: al fons Builles n’hi ha una dels anys 10, Lengemann va tenir també l’oportunitat de fotografiar-la en el prolífic safari del 1955, i el 1936 el cineasta Geo Keller li va dedicar una tètrica i fabulosa escena del documental Andorre.

Tot això ja ho sabíem, és clar. Però si ho tornem a dir és perquè es va donar la casualitat que el col·leccionista barceloní José María Sandoval passava les vacances per aquí el dia que va sortir publicada la ressenya del garrot. I li va entrar el cuquet: es va posar a buscar entre les seves fonts –no li demanin on, perquè contesta com els boletaires: “Per Internet”– i amb la sort dels que en saben va i troba no ja un altre exemplar de la postal, sinó el negatiu original: una placa de vidre que fa 9 per 12 centímetres –la tenen aquí dalt– encara sense el rètol manuscrit, “Andorra nº 10 garrote”, que Plandolit hi va afegir posteriorment al racó inferior. Era un repte, diu Sandoval, i el cas és que la seva és una col·lecció oceànica i més aviat eclèctica, que integren entre 25.000 i 30.000 postals, diu, de temàtica molt variada –Barcelona antiga, I Guerra Mundial, zoologia, ciutats franceses, alpinisme, balnearis i nus– datades entre finals del XIX i principis del XX. I ara, també d’Andorra, és clar.

Tornant a la nostra, diu el conservador dels fons fotogràfics de l’Arxiu, Isidre Escorihuela, que Plandolit manufacturava les còpies a mà, una a una i sense l’ajuda de cap procediment fotomecànic, i que per això les firmava. En aquest cas, la rúbrica és “G. de Plandolit, Gracia, 11-VIII-04”. Diu també Escorihuela que no va ser fins al 2007, quan primer l’ajuntament de la Seu i després l’Arxiu, en van adquirir dos lots de negatius –plaques de vidre i també de cel·lulosa– que el nostre home no va emergir com a fotògraf amb tots els ets i uts: fins aleshores es considerava que els clixés amb la llegenda Plandolit indicaven només el nom de l’editor. Doncs no: el nostre Guillem, germà de la romàntica Sumpta d’Últim estiu a Ordino i també de l’hiperactiu Pau-Xavier, mag, taxidermista, odontòleg i a qui també Peruga va convertir en protagonista d’El museu de l’elefant, va ser un eminent fotògraf, i un dels més actius del començament de segle XX, a més d’un prolífic postaler.

Andorra
Casa de la Vall
garrot
postal
Escorihuela
Sandoval
fotografia
Número de vots: 127
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic