De Cal Rotxé de Peramola la canalla sortia amb l’últim exemplar del TBO, i un grapat de caramels, si hi havia sort, sota el braç. L’històric comerç va abaixar la persiana a la dècada del 1990. Demà reobre, com a llibreria, recuperant en certa manera el seu passat
Tan ansiosa estava la canalla per posar les mans sobre l’últim número del TBO que s’entrebancaven amb les cames del repartidor que intentava arribar a la porta de Cal Rotxé. Era un dels cinc comerços que a l’època funcionaven a Peramola. Un d’aquells establiments eclèctics, heterogenis, on es despatxava un batibull de productes diversos: hi havia ceps i hi havia dispensadors de perfums i colònies; servien alguns queviures, com sopes, arròs i pasta, però no fruita o verdura, i en algun moment van començar a vendre tabac i productes propis de l’estanc que acabava de tancar les portes.
Ho recorda tot perfectament Ramon Besora. Poeta, editor i ara llibreter. D’una rumiada seva, d’en Marcel·lí Pasqual, el factòtum de Salòria i Meraki, i de Josep Espuñes, una altra de les plomes peramolines, va sortir la idea de reobrir l’establiment, però reconvertit en llibreria. Una d’aquestes petites llibreries de muntanya que s’aventuren per altres poblets pirinencs –com la rediviva Puça a Arsèguel, sense fer més quilòmetres– i que acaben convertint-se en punt de vida al poble. O si més no, aquesta és l’expectativa. Ja es veurà a partir de demà, que és quan la inauguren oficialment.
La màgia de Cal Rotxé, a banda de l’especialització literària –poesia, molta poesia, i llibre pirinenc– serà que Besora i companyia han optat per aprofitar aquella foto congelada en el temps que va quedar rere la persiana abaixada. Aquells pots de vidre, capses de galetes, ampolletes i frascos de tot tipus i mida, continuen i continuaran a les lleixes, compartint espai amb els versos i els viatges literaris pel Pirineu. “Hem tingut una immensa sort, en realitat, que tot allò no s’hagués tocat”, s’emociona Besora, encisat amb l’aventura. I atrafegat: el rellotge avança per a l’obertura i ells s’afanyen a treure els llibres de les caixes que van arribant o pensar com disposaran els volums als dos aparadors que convidaran el públic a passar a l’interior. Són els originals, com pràcticament la resta del mobiliari, incloent-hi el veterà rètol, recalca Besora. “Amb prou feines hem canviat la porta metàl·lica, massa atrotinada, per una altra de fusta que lliga perfectament amb l’entorn i l’interior”.
La cirereta del pastís
La llibreria –per a la qual van obrir un Verkami, per cert– és la cirereta del pastís en un poble que els últims temps s’ha anat fent poètic, per així dir-ho: ve a sumar-se al passeig del riu, les escales del Casino ornamentades amb versos gravats, les façanes decorades amb versos i dissenys fets per alumnes de l’Escola Massana. Tot un recorregut en què Besora esdevé a voltes guia de visitants i que a partir d’ara acabarà a la nova llibreria de la plaça del poble. Serà un actiu dinàmic, el volen els seus impulsors, que no podrà mantenir un horari comercial habitual, és cert –tampoc no tindria massa sentit– així que obrirà a les tardes, algun festiu i probablement a demanda. Però en canvi la voluntat de Besora i companyia és que funcioni com una font d’on brollin propostes culturals. I de veïnatge. Aprofitant la plaça: un dels primers serà precisament la presentació de l’antologia que recollirà producció poètica del mateix Besora, dimarts vinent al vespre. Una formiga hi neda, es titula, recollint un dels versos que conté. Però d’això, naturalment, ja en tornarem a parlar.
