No fa gaires dies que  vaig somniar, una de les poques activitats que encara és de franc, que em moria. Un cop mort, posaven el meu nom a un carrer.   L’acció dels elements feia desaparèixer  l’accent a la a. El somni acabava quan  un turista li demanava a un passavolant "Who was Maria Cerqueda?"  Molt abans de les advertències del meu subconscient, he pogut comprovar que rebre un nom de carrer no és garantia de tocar la immortalitat. Potser si li posen el teu nom a un cràter de la lluna, un asteroide, o un dels nous planetes que descobreixen els astrònoms, en sistemes solars llunyans, i fins i tot vagant en solitari, seria una garantia. Però un carrer! Amb tot, espero que el somni no tingui cua i que, una d’aquestes nits, l’asteroide Marià Cerqueda, s’aproximi al planeta Terra amb intencions poc constructives. 
És prou habitual que un canvi de règim polític comporti un canvi en els noms dels carrers. Fins i tot hi ha ciutats com ara Leningrad, Sant Petersburg  o Stalingrad, Volgograd, que han sofert aquesta mena de revolució.  En moltes ciutats conviuen places, avingudes i travesseres, que mantenen el nom antic i el més actual, com ara el carrer Canonges de la Seu, que també ha rebut el nom, i encara se l'anomena així, de carrer Santamaria.  Crec que Nova York va trobar una solució molt més pragmàtica. Tot i que res es pot descartar, costa més d’imaginar  que algú li canviï el nom a la cinquena avinguda. En canvi, Charles de Gaulle, que esdevé una avinguda del copríncep a Escaldes, Miguel de Cervantes, o Pau Casals, són tres dels més habituals. Cap d’aquests tres personatges gaudeix d’un cràter a la lluna, que es reserven per a científics i astrònoms. Sí que el tenen Cervantes, i Casals, a Mercuri, planeta que acull noms de figures de l'art. Per la seva part, el nom de Charles De Gaulle va servir per a batejar l’asteroide 13526, que va ser descobert l’any 1991. Les normes en l’espai són del tot diferents, a l'hora de batejar cossos celestes o incidents geogràfics en els mateixos. 
Existeix una altra possibilitat perquè el meu nom arribi a l’espai, descobrir un cometa o un asteroide. Em puc imaginar fins i tot els titulars. El cometa Cerqueda, en la seva aproximació al Sol, aconseguirà il·luminar la nit andorrana, ja que la seva magnitud aparent serà una de les més grans assolides aquesta dècada.  Fins i tot puc entreveure tot un seguit de persones sortint al carrer una freda nit de desembre per a gaudir de l’espectacle. No cal dir, que si es donés el molt poc probable cas que això passés  animaria la resta de Cerquedes, però també la resta de persones del planeta a gaudir de l'espectacle. 
Existeix una altra possibilitat per aconseguir batejar alguna cosa, amb el nom propi. Només em caldria descobrir una nova espècie biològica, com ara un nu bacteri, un fong, un insecte o una planta. De moment, per la finestra ha entrat una mosca, força estranya. Vaig a mirar de caçar-la, ja que tot que ho veig molt complicat es podria tractar d'un exemplar únic de Musca Cerquedensis.