La tirada de Joan Peruga i la de la nissaga Areny-Plandolit és garantia d’èxit. La sala d’actes de La Llacuna s'ha quedat petita aquest dimarts per assistir a la presentació de l’últim llibre de Peruga, El museu de l’elefant (Editorial Andorra). Amb la novel·la, l’autor ha recuperat “la normalitat creativa” però adverteix que encara que “Ordino sigui el meu territori literari, aviat en marxaré”.

Peruga no podia abandonar un personatge que el perseguia: l’excèntric i polifacètic Pau-Xavier d’Areny-Plandolit, el fill petit (el vint-i-dosè!) de Don Guillem. L’artista Sergi Mas, que ja s’ha llegit el llibre, ha avisat Peruga que a partir d’ara “Pau-Xavier serà el de la novel·la”.

Metge, empresari, comerciant, mag, il·lusionista, taxidermista... Les peripècies de Pau-Xavier (1876-1936) han inspirat la trama, que no és en cap cas una segona part d’Últim estiu a Ordino (Columna), amb què Peruga va guanyar el premi Fiter i Rossell del 1997 i que protagonitza la Sumpta Areny, germana del Pau-Xavier morta el 1892.

El context del protagonista és molt diferent: l’Andorra dels anys 30, la de l’obertura al món, la de l’arribada del progrés... I  el somni de Pau-Xavier: el Gran Museu Areny de Ciències Naturals, que el doctor Areny va impulsar el 1935 i on actualment hi ha l’Auditori Nacional. La presentació del llibre es va acompanyar per fotografies de Pau-Xavier i de la seva època, i també dels animals dissecats que hi havia al museu, com un cocodril i l’elefanta que dóna títol a la novel·la.

L’Editorial Andorra està exultant pel fet que Peruga hagi triat el segell per editar el llibre que retrata –i alhora inventa– l’últim fill de la saga de Don Guillem d’Areny-Plandolit, una família pintoresca, excèntrica, aristòcrata de muntanya. “La família defenestrada per excel·lència” que s’ha convertit en un material literari per a Peruga i de la qual, de moment, s’acomiada.