Ahir parlàvem de 'La Torre dels russos', la setmana passada, de la traducció al castellà de 'Morts, qui us ha mort?', i quinze dies enrere de la reedició d'Aquí les penjaven'. En breu ho farem d''Andorra i la Guerra Civil espanyola' i de la biografia novel·lada d'Ursula Simpson. Avui, un tastet.

Ahir parlàvem de La Torre dels russos, la nova i feliç incursió de David Gálvez en la distància llarga. Però és que la setmana passada qui ensenyava la poteta era Iñaki Rubio a compte de la traducció al castellà de Morts, qui us ha mort?, que Medusa publicarà el 22 de març. I quinze dies enrere eren les bruixes de Robert Pastor: Marinada reeditarà per Sant Jordi, lleugerament tunejada, Aquí les penjaven, l’obra pionera sobre les fetilleres d’aquest costat del Pirineu. Hi ha un xup-xup, un mar de fons literari i editorial que no deixa de generar bones, estupendes notícies.

El millor de tot és que no són casos aïllats, els bolets esporàdics, aquí i allà, a què estàvem acostumats fins no fa gaire. Posem que un lustre. Vivim una època d’excepcional efervescència editorial en què tenen molt a veure l’empenta, la constància i la cega vocació llibresca dels segells apareguts els últims temps, diguem que des de la refundació d’Anem, la irrupció volcànica de Trotalibros, la més suau però no menys ambiciosa de Medusa i la lenta consolidació de Marinada. Són elles les que han imprès un altre ritme, una cinquena marxa a una edició nacional acostumada fins aleshores a circular al ralentí, amb segells que publicaven un, dos, amb sort tres títols l’any. Parlar en aquestes condicions de la indústria editorial com d’un sector amb vocació professional era una pura il·lusió. 

Ara és tot el contrari. Anem i Trotalibros publiquen una quinzena de novetats l’any, i Medusa frega la desena. Això és una altra cosa. I d’aquí que el que abans era estrictament excepcional, parlar de l’aparició d’un llibre en un segell nacional, s’hagi convertit en gairebé en un hàbit: a veure quines novetats hi ha aquest mes? 

Amb Sant Jordi a l’horitzó, les impremtes comencen a treure fum. A les novetats amb què obríem aquest bitllet cal afegir les que ja estan en capella. Amb dues de molt assenyalades: d’una banda, Andorra i la Guerra Civil espanyola, monumental monografia escrita per l’historiador Pau Chica i que publicaran Cal Pal i Aloma, que acostuma a concentrar els esforços en una sola obra per curs –recordin l’anterior, l’edició definitiva del Manual Digest. Andorra i la Guerra Civil complementarà sens dubte la investigació pionera (i quasi homònima) d’Amparo Soriano i està cridada a posar  llum en un dels períodes més convulsos però també apassionants del nostre segle XX, i tindrà (certa) continuïtat a Traces, la diguem-ne, seqüela de Guies, fugitius i espies, de Claude Benet, que toca el període immediatament posterior, la II Guerra Mundial, i que Anem publicarà l’últim trimestre de l’any.

La segona gran primícia és la biografia novel·lada i a quatre mans que Joan Peruga i Txema Díaz-Torrent li han escrit a Úrsula K. Simpson, probablement la primera gran autora internacional que es va instal·lar entre nosaltres. Una dona de vida proteica, nascuda al Xangai colonial que Ballared retrata a El imperio del sol, crescuda al Caire de la II Guerra Mundial, que als 23 anys va donar la campanada literària amb The Vintage, i que el 1957 es va instal·lar al xalet Simpson d’Engordany, que encara existeix i on va traspassar el 2007. Tenia 77 anys i una vida que mereixia sens dubte ser coneguda i explicada. La publicarà Editorial Andorra, que sempre es reserva una sorpresa agradable, i arribarà a temps per Sant Jordi.

A tot això hi poden afegir, de moment, les novetats que han anat esquitxant els primers mesos de l’any, des de Persecución, de Toni Sala, i El fallo, d’Antonis Samarakis (Trotalibros), fins a Per què no repensem el canibalisme, d’Albert Pijoan, i Un dietari sentimental, de Júlia Bacardit (Medusa), passant per D’Andorra  a Beziers i Albi, de Simone Torres; el catàleg de la retrospectiva d’Eve Ariza a l’Espai Caldes, Affatus; i Recull d’eines antigues de pagesos i pastors, d’Albert Rossa, tots ells a Anem. I els que vindran.