N’hi haurà 49 entre el pont de la Tosca i el d’Engordany.  Al març arriba l’escultura de la plaça del Madriu i el roc del Metge serà l’ultim, al maig.

Després de la quilomètrica pausa nadalenca, els operaris van tornar dilluns a l’obra i el projecte Caldes entra  per fi a la recta final. L’objectiu és inaugurar el tram comprès entre el pont d’Engordany i la plaça del Madriu com a molt tard a principis d’abril, inclosa l’escultura monumental que culminarà la intervenció, amb la seva piscina d’aigua termal i les seves 10 tones de pes. Llaors només quedarà la cirereta de tot plegat, que serà el remodeladíssim Roc del Metge i el paviment de l’avinguda del Pont de la Tosca, que seguirà la mena de trencadís ondulat que ja es pot observar al passeig del riu i a la plaça dels Safarejos i que segons el calendari previst hauria d’estar enllestit al maig. S’acabarà aleshores una intervenció que va arrencar el novembre del 2022, que s’haurà allargat durant setze mesos, que s’haurà cruspit cinc milions d’euros i que pretén revitalitzar la part alta d’Escaldes, precisament entre el pont d’Engordany i el de la Tosca. Com? Amb el ganxo que pretén ser la intervenció monumental de Javier Balmaseda, que s’ha inspirat en el primeríssim boom turístic i comercial de la parròquia (i també del país) que va ser possible gràcies a les aigües termals.

La notícia és que al Nadal va arribar la primera de les 49 aixetes XXL que es distribuiran al llarg del passeig i que constitueixen el moll de l’os del projecte Caldes, perquè hi rajarà l’aigua que històricament ha donat vida a la parròquia. Les ha fos en bronze la madrilenya Arte 6, la foneria d’on sortirà l’escultura dels reis d’Espanya en què treballa actualment Antonio López, per cert. Cadascuna pesa 50 quilos i les cinc que aboquen al passeig aniran acompanyades d’una mena de pica també de bronze. D’aquestes cinc aixetes rajarà aigua de boca i seran automàtiques: el rajolí s’activarà passant les mans per sota, a diferència de les 29 que abocaran directament aigua de riu sobre el Valira, i que rajaran de forma contínua. El desplegament d’aixetes com la que tenen aquí dalt es completarà amb les dotze que s’han previst a l’escultura de la plaça del Madriu, per on també rajarà aigua de boca. D’aigua termal, en fi, n’hi haurà a la bassa de la plaça dels Safarejos, al Roc del Metge i a la piscina d’on emergirà l’escultura. I la previsió és que es vagin instal·lant a mesura que arribin, i començaran a arribar de forma imminent.

Murs de reixa
Si desfilen aquests dies pel tram que es va obrir al desembre, entre el pont d’Engordany i l’antic ArtalRoc, es faran una idea molt aproximada del resultat final. I si es fixen en els renders que es va distribuir quan Balmaseda va guanyar el concurs convocat ad hoc pel Comú, descobriran els sensibles retocs que ha anat experimentant el projecte inicial: el més aparent de tots és el mur del passeig que dona al Valira, que inicialment havia de ser massís i que –ho poden comprovar– s’ha convertit en una mena de xarxa metàl·lica, un recurs d’altra banda habitual en l’obra escultòrica de Balmaseda –pensin en Sòlids aparents, la instal·lació dels ratolins, i en Instint de conservació, que s’exposa de forma permanent al vestíbul del Rosaleda– però que aquí ha adoptat per motius diguem-ne estructurals: tot el passeig del riu s’ha construït sobre un voladís, i castigar l’extrem  que dona al Valira amb el sobrepès d’un mur de formigó generava una tensió extra que els enginyers li van demanar d’evitar. I la solució va ser la xarxa, que d’altra banda dona una sensació de lleugeresa i que des del camí d’en Sucarana gairebé no es veu, com si no hi hagués mur.

I això és només el començament. Hi haurà crítiques, perquè no és un projecte per a estómacs delicats, sinó obertament disruptiu, que genera automàticament adhesió o rebuig però difícilment indiferència, i això és un mèrit indiscutible de l’autor. Però després del fracàs del CIAM estava clar que la part alta d’Escaldes necessitava una aposta radical. I el projecte Caldes de Balmaseda ho és.