L’any 1839 es va produir un esdeveniment que va transformar radicalment la manera de veure i d’interpretar el món i la història. L’agost d’aquell any, Louis Daguerre va presentar a París el primer procés fotogràfic documentat de la història: el daguerreotip. Uns mesos després, al novembre, al Pla de Palau de Barcelona es va fer el primer daguerreotip de tota la península Ibèrica. A Andorra, però, la fotografia encara trigaria uns anys a arribar, i ho faria a través d’una història tan curiosa com plena de coincidències, protagonitzada per Joaquim de Riba Camarlot, de casa Rossell.
Joaquim de Riba Camarlot va néixer el 24 de març de 1856 a Ordino i va ser estudiant de medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona de 1879 a 1886. Quatre anys després es va instal·lar a Alcover (comarca de l’Alt Camp) i l’any 1892 fou nomenat metge per l’Ajuntament d’Alcover. Finalment, l’any 1920 va retornar a Ordino, on va viure fins a la seva mort, cinc anys més tard.
Durant la seva estada a Barcelona, mentre cursava els estudis de medicina, es va produir un fet destacat dins de la història de la fotografia andorrana. El 15 d’abril de 1884 un bon amic li va prestar una càmera fotogràfica i, molt probablement, es va prestar a fer-li de model. En aquell moment, Joaquim de Riba Camarlot no ho va dubtar i va prémer el disparador: és la primera fotografia documentada feta per un andorrà i la pionera d’una llarga història. Tot seguit, després d’haver fet la fotografia i impulsat per l’emoció del moment, va escriure una carta a la seva mare, Dolors Camarlot, en la qual li relatava l’experiència i adjuntava les fotografies fetes aquell dia. De fet, és gràcies a aquesta correspondència (conservada al fons de Casa Rossell) que tenim constància d’aquest episodi i de les sensacions que li va provocar aquell instant: “Querida mamá: un amigo me proporcionó una cámara fotográfica que he ensayado y aunque no muy bien he podido sacar el retrato de Ventureta Solares y el mío. Adjunto se los remito. El domingo próximo procuraré corregir los defectos que tienen, quería darle una sorpresa però no he tenido calma para aguardar más”.
Aquest document reflecteix clarament l’emoció i la il·lusió que li va produir a Joaquim de Riba Camarlot haver pres aquelles fotografies, així com la seva consciència crítica respecte a les imperfeccions de les imatges i la voluntat de millorar-les posteriorment.
Aquell dia, sense saber-ho, Joaquim de Riba Camarlot acabava de descobrir una passió que l’acompanyaria la resta de la seva vida i que acabaria transmetent a altres membres de la família Rossell, com el seu nebot Joaquim de Riba Cassany.
A partir d’aquell moment, Joaquim de Riba Camarlot va iniciar una producció fotogràfica que s’estendria 41 anys, en què va treballar amb formats, suports i temàtiques molt diversos. En una primera etapa va fer una producció d’imatges costumistes del seu entorn més immediat a l’Alt i el Baix Camp, al Baix Penedès, al Priorat, al Tarragonès i a Ordino, on va fotografiar a finals del segle XIX i inicis del segle XX, probablement aprofitant estades vinculades a visites familiars, escenes de caça amb gossos i cavalls. Amb el temps, el retrat va anar adquirint un pes creixent dins la seva producció. Dins del fons hi havia retrats in situ de gent durant un dia al camp o retrats amb composicions molt estudiades, fets amb la intencionalitat d’un bon retratista de l’època. A més a més, cal destacar també una sèrie de retrats fets als seus germans, així com un autoretrat.
A la imatge adjunta es pot veure un autoretrat de Joaquim de Riba Camarlot assegut, sostenint discretament amb la mà dreta un disparador automàtic connectat a la càmera per fer-se la fotografia.
Malgrat que algunes de les seves produccions no tenen una definició gaire acurada, ja sigui per les característiques de la càmera o per la limitació de l’època, la seva obra deixa veure un domini remarcable del laboratori fotogràfic i un profund coneixement de múltiples formats i processos, com són les plaques amb col·lodió humit, les plaques estereoscòpiques negatives i positives, els autocroms o les plaques seques de gelatina.
En conclusió, tot i les limitacions tècniques del moment, Joaquim de Riba Camarlot va ser un dels productors d’imatges més importants del seu entorn, tant per la seva producció (702 negatius) com per l’extraordinària varietat de procediments. Aquestes històries, juntament amb la carta enviada a la seva mare i altres documents fotogràfics, es poden veure i experimentar a l’exposició Pioners 1884-1954: l’Andorra dels primers fotògrafs, ubicada a la Sala d’Exposicions del Govern fins al 7 de març del 2026.
