La cita era davant de Sant Miquel a les 7 del matí, que no és ben bé matinar però que s’hi assembla molt. Una quinzena de voluntaris s'han posat a les ordres del Sergi i del Pere, capatassos per un dia de la brigada encarregada de parar la catifa de serradures i flors que arrencava a l’església i que passant per tot el carrer Major concloïa al carrer de la Mosquera. Han trigat tres horetes per encatifar el mig centenar de metres per on just després de la Missa Solemne havia de circular la custòdia, en mans de mossèn Toni Elvira i l’una i l’altre sota el tàlem que conduïen quatre voluntaris: l’Elmer, l’Alejo, el Víctor i el Nando. Una mica abans, i obrint pas, la creu processional, un magnífic exemplar del segle XV que portaven de forma alterna el Pau i l’Alfred; el Pedro, amb el pendó de Santa Eulàlia, i la Mariona, que exercia d’encensera. A tots dos costats, la vintena de nens (i de nenes, és clar) que aquest curs han fet la comunió, i al darrere del tàlem, els feligresos, un centenar i mig, per sobre de totes les previsions.
Ho expliquem amb pèls i senyals perquè feia 60 anys de l’última processó de Corpus que va sortir a Encamp. Mossèn Toni l’ha volgut recuperar i ha sigut possible gràcies, diu, a l’entusiasme i la complicitat dels veïns, que seguint la tradició han engalanat les façanes del recorregut penjant vànoves de les finestres i aixecant quatre altars –a casa Joan Antoni, a cal Roca i a cal Tintaina, a cal Guillem i cal Xinxoinaire, i a Casa Cristo– on la comitiva s’aturava per a la reglamentària benedicció.
Ha estat una processó gairebé exprés, tres quarts d’hora clavats i amb moment punta al tram del carrer de Cavallers. Una cosa així no es veia des del 1964, ja ho dèiem, i la bona notícia és que, vist l’èxit de l’ocurrència no caldrà esperar 60 menys per veure’n una altra. L’any que ve, més.
