La Puríssima Sang tenia premi

Feia mig any que les tècniques de Patrimoni havien acabat de restaurar el retaule del Sant Crist. Estava previst que al juliol tornés d’una vegada a casa, i fins i tot s’havien imprès els tríptics per al dia del feliç retorn. Però la peça no acabava mai de pujar a Sant Serni. I ahir vam saber finalment per què: les obres d’adequació dels murs de la capella per reubicar-hi aquest retaule anònim del segle XVIII van deparar una sorpresa majúscula: sota de l’emplaçament tradicional del retaule van aparèixer unes pintures murals en un estat de conservació “gens òptim” –segons el breu comunicat amb què el ministeri va despatxar un fet tan insòlit com aquest– que representen escenes de la Passió i que des de Patrimoni atribueixen provisionalment però “amb molta probabilitat” al pintor Josep Oromí (Coll de Nargó, 1836-1915), vell conegut nostre i autor prolífic, que va deixar prova dels seus gustos a la Mosquera –no se’n perdi la decoració mural, monument al kitsch nacional– i a Sant Joan de Sispony. Doncs bé, a Canillo també hi va treballar, probablement a la segona meitat del segle XIX i, devot com era, hi va pintar com s’ha dit escenes de la Passió, habitual al seu repertori. Ens n’han arribat elements dispersos: les claus i el martell amb què Crist va ser clavat a la creu, la llança amb què Longinos li va traspassar el costat dret per comprovar que Jesús era mort, i el gall que simbolitza la triple negació del futur sant Pere, entre d’altres. Tot això, com es veu a les fotografies d’aquí dalt, malgrat l’estat de conservació “gens òptim” –¿què vol dir, això: bo, dolent, pèssim, nefast?– a causa del desgast experimentat a la major part de la superfície i a les filtracions d’humitat per la coberta de l’església. És per aquest motiu, conclou el comunicat, que només se’n restaurarà la part més ben conservada, que és just la que coincideix amb la volta de canó, mentre que la resta –protegida per una capa d’intervenció– es recobrirà amb estuc i es pintarà amb calç. De totes formes, no es facin il·lusions: la restauració no està prevista fins a la primavera del 2017. Abans, però, qui sí que tornarà finalment a Sant Serni és el retaule de la Puríssima Sang: serà aquest desembre, en data per determinar. I la peça lluirà quasi nova de trinca: la tenen aquí dalt. La principal diferència, a banda de la neteja general, és el fons blau estrellat amb el sol i la lluna, un a cada banda de Crist, que va aparèixer sota la policromia rosada del panell que feia de fons. A la fotografia encara no hi és perquè no s’havia muntat. Una mica més de paciència.

Demostració de forja a la Farga Rossell

Cita extraordinària a la Farga Rossell: serà dissabte al matí, amb una demostració de forja tradicional a càrrec d’Abel Vilarreal, format en ganiveteria tradicional. Vilarreal repassarà tots els passos que integren el procés siderúrgic, des de l’obtenció de mineral de ferro fins a la transformació en un producte elaborat. En aquets cas, és clar, una ganiveta, eina de tall a dos mans que antigament s’utilitzava per pelar l’escorça dels arbres.