La Quaresma, la xocolata i el Consell de Carnestoltes lauredià del XVIII

“Ordenem que dit dia, primer de quaresma, qui vulgui dejunar se li donarà xocolata i això es fa per evitar l’abus que es fa de deixar de dejunar dit dia i preguem encaridament que s’esforcin de dejunar”. Així resa el punt 4 de les ordinacions aprovades el 4 de març del 1778 per la junta de la Germandat de Carnestoltes que s’han conservat al llibre d’actes del Molt Honorable Consell de Carnestoltes lauredià. L’arxiu comunal li ha consagrat l’article mensual de la revista Pel forat del pany, i és una oportuna ocasió per descobrir aquesta peculiar confraria, que com a mínim va estar en actiu entre el 1731 i el 1836, els anys dels quals es recullen les actes. Doncs bé: es veu que el 1778 els lauredians estaven molt amoïnats pels “abusos” que es cometien durant els dies de Carnaval. D’aquí que redactessin unes estrictes ordinacions per “extirpar” els excessos “que en temps passat se cometien i en avant se podien cometre”, però que lamentablement no es van preocupar de detallar. El patracol va ser, en fi, sotmés al bon criteri del reverend Guillem Constantí, “parroco nostre, perquè vulgui judicar les ordinacions, aprovar-les o reprovar-les”. Òbviament, va dir que sí.

Vist des de la perspectiva actual, es tractava d’indicacions ben innocents, com aquesta de servir xocolata per esmorzar el primer dia de Quaresma: “Amb això lograran tres beneficis: el primer i principal en complir l’obligació, el segon, donar bon exemple, y el tercer dinar amb major gust”. És sabut que des que el papa Pau V va decretar a principis del segle XVII que la xocolata “non frangit jejenium” –és a dir, que no trencava el dejuni– la xocolata es va convertir en un popular reconstituent per combatre els rigors del dejuni quaresmal. Però es veu que els lauredians del XVIII en van fer cert abús, i el 27 de febrer del 1787, tan sols deu anys després de les primeres ordinacions, el Molt Honorable i Magnífic Consell de Carnestoltes n’afegia una de nova: “Se ha resolt que es treies dit abus de xocolata continuant d’aquesta hora endavant solament el dinar i el sopar a mode de col·lació”. Per dir-ho clarament: s’atipaven tant de xocolata, el primer matí de Quaresma, que en algunes ànimes pures els devia semblar pecaminosa golafreria. D’aquí que decidissin eradicar el vici. I per si de cas, les ordinacions es curaven en salut i preveien un serve càstig per als infractors: “Ordenem que qualsevol ipso facto es tingui per despatxat que fos immoderat en beure i menjar”.