La intervenció s’allargarà fins al 25 de juliol i seguiran fins a l’octubre els de la Tosca i els Escallls.

Si acostuma a passejar per la part alta d’Escaldes, haurà advertit el lector que des de la setmana passada al pont d’Engordany li ha florit una bastida considerable a banda i banda, i que està des d’aleshores tancat al pas de vianants. I així continuarà fins al 25 de juliol, quan està previst que conclogui la rehabilitació d’aquest històric viaducte. La intervenció forma part d’un ambiciós projecte del Comú per reformar els tres ponts històrics del casc urbà, i al d’Engordany li seguiran immediatament el de la Tosca, fins a finals d’agost, i el dels Escalls, que requerirà un mes i mig de feina. El pressupost global s’enfila a 490.000 euros, aportats a parts iguals pel Comú i el ministeri de Cultura, i paral·lelament la corporació renovarà tant la il·luminació com l’enjardinat de les tres estructures. El altres dos ponts d’interès patrimonial de la parròquia –el Pla i el de Sassanat– quedaran de moment pendents per a una segona fase que no està encara calendaritzada.

Però avui toca parlar del pont d’Engordany. Quan hi tornem a circular hi percebrem sensibles canvis: el més aparatós, el nivell del paviment, que el projecte de rehabilitació preveu rebaixar entre 10 i 15 centímetres. Amb dues conseqüències: la primera, que els ampits creixeran en la mateixa proporció i les baranes seran per tant més esveltes; pel mateix motiu, seran també més segures i no caldrà aixecar-les, com sí que està previst fer-ho al de la Tosca. No serà l’únic canvi perceptible a ull. L’empedrat actual també es retirarà i se substituirà per un de nou construït amb còdols de riu, i s’habilitarà una banda lateral per facilitar la circulació de persones amb mobilitat reduïda. 

En qualsevol cas, l’estat de conservació del pont d’Engordany és bo, sosté l’arquitecte francès Pieere Cadot, especialitzat en restauració del patrimoni –l’abacial de Sant Volusien, a Foix, per exemple– i no presenta danys estructurals de consideració. La intervenció ha començat aquesta mateixa setmana i el primer que s’hi ha fet és retirar el ciment que rejunta les pedres i subsituir-lo per un morter permeable al vapor d’aigua perquè amb el ciment, que és impermeable, “la humitat quedava reclosa a l’interior de l’estructura, buscava la sortida per les pedres més poroses, que son les calcàries –i les de pedra tosca son precisament calcàries– i les acabava esberlant”.

El pont més delicat és el dels Escalls, on la rehabilitació s’allargarà un  mes i mig i on està previst que la setmana que ve Patrimoni hi practiqui una prospecció arqueològica per recollir el màxim d’informació abans de plantar-hi les bastides.