Diari digital d'Andorra Bondia
La revista ‘Andorra Magazine’ consagra un sensacional reportatge a la construcció de la plaça de braus i en dona les referències tècniques.
La revista ‘Andorra Magazine’ consagra un sensacional reportatge a la construcció de la plaça de braus i en dona les referències tècniques.
8 de setembre del 1974: entrega de la clau del nou recinte al cònsol d’Andorra la Vella, Benet Pantebre.
8 de setembre del 1974: entrega de la clau del nou recinte al cònsol d’Andorra la Vella, Benet Pantebre.
La revista ‘Andorra Magazine’ consagra un sensacional reportatge a la construcció de la plaça de braus i en dona les referències tècniques.
La revista ‘Andorra Magazine’ consagra un sensacional reportatge a la construcció de la plaça de braus i en dona les referències tècniques.
El president de la Unio Pro Turisme, Casiimir Arajol, talla la cinta inaugural.
El president de la Unio Pro Turisme, Casiimir Arajol, talla la cinta inaugural.
Serrat va actuar el 1977 a la plaça de toros, que exercia de multifuncional. Va ser als festivals de Meritxell.
Serrat va actuar el 1977 a la plaça de toros, que exercia de multifuncional. Va ser als festivals de Meritxell.
Serrat va actuar el 1977 a la plaça de toros, que exercia de multifuncional. Va ser als festivals de Meritxell.
Serrat va actuar el 1977 a la plaça de toros, que exercia de multifuncional. Va ser als festivals de Meritxell.

La reina de les places de toros


Escrit per: 
A. L. / Fotos: ‘Andorra Magazine’ (Biblioteca Nacional) / Fèlix Peig (Arxiu Nacional)

El 8 de setembre farà 48 anys. Serà l’últim aniversari del que queda del Luna Park, l’estructura d’acer que el Comú ha decidit enderrocar.

A la tardor, quan el Comú de la capital compleixi l’amenaça i l’enderroqui per instal·lar-hi, és clar, un aparcament, desapareixerà l’últim vestigi físic de la tauromàquia andosina. No direm que el més gloriós, perquè la Monumental d’Escaldes, estrenada el 21 de maig del 1961, va ser publicitada  a l’època com a la plaça de toros més alta d’Europa, però sens dubte sí la més singular i la més longeva. Singular per l’estructura d’acer que l’envoltava i perquè en el seu moment va ser l’única coberta del món, segons el seu impulsor, l’empresari Pierre Fournié de la Martinie, que també ho havia sigut de la Monumental. I longeva perquè probablement contra tot pronòstic, per l’aspecte de provisional que gasta, s’haurà quedat si es compleixen els plans del Comú, a dos anyets de fer els 50. 

Fournié, que l’havia ideat i que es presentava com a director general de la plaça de toros, va ser el gran protagonista de la inauguració, que va tenir lloc, com no, el 8 de setembre del 1974. El discurs inaugural el va acabar així: “En podeu i en podreu estar sempre orgullosos perquè si bé s’ha degut en part al mecenatge d’un resident i a la voluntat tenaç d’un quasi andorrà, restarà sempre andorrana! Aquesta nova plaça, aquest palau multiesport que tanta falta feia a les nostres valls, moltes de les grans viles europees poden envejar-nos-la. Jo desitjo simplement que pugui servir per a tothom per al bé del país. I per molts anys!”

Ho recull el número de tardor de la revista Andorra Magazine del 1974, l’únic document que hem sabut localitzar que aporta alguna llum sobre els orígens del Luna Park, el nom que va rebre el complex i que incloïa les atraccions annexes. Ni tan sols Pere Canturri, dels pocs que s’ha interessat per la nostra història tauròfila, en va donar més que alguna vaga referència. Potser perquè no es concebia que aquella mola d’acer pogués tenir algun dia un valor simbòlic, de fita arquitectònica que per a les generacions nascudes a partir del 1970, tenia una estructura diferent a tota la resta i que, simplement, sempre havia estat allà.

La plaça es va inaugurar amb una novillada a càrrec dels destres Frederick Pascal, Rafel Ruiz i Paco Valera, Macareño. Els operaris havien estat treballant els mesos anteriors per aixecar les “premières Arènes couvertes au monde”, que no era escàs títol. Segons Andorra Magazine, la “idea-maqueta” era cosa del mateix Fournié. No en sabem el nom de l’arquitecte o, més probablement, de l’enginyer que el va projectar. Pere Aixàs sí que va projectar –que no dirigir-ne l’obra, insisteix– els corrals dels toros, els estables dels cavalls i els chiqueros, la capella, la farmaciola i la taquilla, un conjunt de construccions annexes que no han sobreviscut i que ni el mateix Aixàs, que no en tenia ni idea de tauromàquia, diu, però que s’hi va enrolar per amistat amb el promotor, recorda si mai es van arribar a aixecar. 

Per construir el Luna Park es van utilitzar 446 metres cúbics de ciment, 73 de fusta, 55 tones de planxa i 95 de ferro. La pista feia 45 metres de diàmetre, i l’estructura sencera, 62. La superfície de la coberta fregava els 3.000 metres quadrats, la meitat dels quals eren translúcids, diu orgullosament Andorra Magazine. L’alçada màxima era de 13,8 metres, i la coberta podia resistir una càrrega de 200 quilos per metre quadrat, l’equivalent, atenció, a un metre i mig de neu,  i ventades de fins a 200 quilòmetres hora. Una proesa d’enginyeria, opina el mateix Aixàs, que no l’havia pogut admirar fins que hi va desfilar mesos enrere per vacunar-se. A molts els va passar el mateix quan van aixecar el cap i van descobrir el trencaclosques de bigues que sostenia la coberta.

El Luna Park va tenir una vida efímera com a plaça de toros. Les corrides van deixar de celebrar-s’hi a finals dels anys 70, no en consta tampoc la data, però amb els seus 10.000 espectadors de capacitat total es va destapar com un eficaç multifuncional: el mateix Serrat hi va cantar als festivals de Meritxell del 1977. Tota aquesta història i molta més que encara no s’ha escrit anirà a terra a la tardor. Potser no tingui un especial valor arquitectònic, però fa una mica de peneta.

reina
places
toros

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte