Es dirà Faber Andorra d’arts, ciències i humanitats, s’ubicarà com estava previst a l’espai que fins fa dos cursos ocupaven els Tallers d’art de la Massana, i atenció, perquè aquesta és la novetat, obriran a la tardor. De fet, la primera convocatòria es publicarà la segona quinzena de setembre i estarà oberta a creadors de tot el món, que podran optar-hi individualment o en parella, i per un temps que anirà en funció del projecte concret però que podrà oscil·lar entre els quinze dies i els dos mesos. Queden alguns serrells per concretar, perquè el comunicat amb què el ministeri va fer públic ahir una iniciativa que feia un any i mig que s’havia anunciat i que acumula dotze mesos de retard era singularment lacònic en detalls: per exemple, quantes places hi haurà disponibles a cada convocatòria, quins seran els requisits per optar-hi, quantes convocatòries anuals s’ha previst obrir, i quina és la dotació pressupostària de tot plegat. El que està clar és que hi podran optar creadors i “professionals” de disciplines ben diverses: escriptors, traductor, artistes plàstics i escènics, músics i fins i tot científics. L’altra gran novetat és que estarà vinculada des del primer moment i a través de l’Institut Ramon Llull a Faber Olot, residència d’arts, lletres i humanitats que des del 2016 funciona –i amb èxit notable– a la capital de la Garrotxa i per on –perquè se’n facin una idea– han desfilat autors com l’assagista Philip Hoare, el filòsof Bernat Dedéu i el dramaturg Jordi Casanovas. Però així com Faber Andorra sembla encarrilat, està encara verd el projecte paral·lel perquè els creadors nacionals puguin participar en residències similars a l’estranger. El ministeri només va avançar ahir que es convocaran dues beques anuals a aquest efecte, però no va confirmar ni el calendari, ni la bossa de la beca ni les institucions de destí.
