Amb un any de retard sobre el calendari previst, la residència d’arts, ciències i humanitats Faber-Andorra obrirà dilluns que ve a les instal·lacions dels antics Tallers d’Art de la Massana amb l’arribada dels cinc primers residents. Culmina així, o més aviat comença, un projecte en què el ministeri de Cultura s’ha embarcat de la mà de l’Institut Ramon Llull –amb qui precisament avui la ministra, Sílvia Riva, ha firmat un conveni de col·laboració– i la residència Faber-Olot, que des del 2016 funciona amb èxit notable a la capital de la Garrotxa i per on han desfilat, perquè se’n facin una idea, autors com el filòsof Bernat Dedéu i el dramaturg Jordi Casanovas, tots dos catalans, i l’assagista anglès Philip Hoare. Faber-Andorra acollirà escriptors, traductors, artistes, científics, musicòlegs per un període que inicialment s’ha fixat en tres setmanes. Es tracta d’afavorir els intercanvis amb els creadors locals interessats en les respectives disciplines i de cultivar el que el ministeri ha batejat com a “diplomàcia cultural”, és a dir, “establir relacions amb residències internacionals que acullin creadors del nostre país”. Això encara no s’ha concretat. De moment, la primera promoció de Faber-Andorra la integren la traductora nord-americana Kathleen McNerney, professora d’estudis hispànics i “de dones” que treballarà l’obra de Maria Mercè Marçal; la investigadora finlandesa Irina Poleshchuk, especialitzada exactament en l’“ètica de la temporalitat, la temporalitat de la justícia, el dolor, la vergonya i la fenomenologia de l’encarnació, el femení i la maternitat”; l’holandès Paul Behrens, que investiga les polítiques energètiques de la UE i la Xina; el neozelandès Paul Gifford, professor de religió especialitzat en els “nous desenvolupaments del cristianisme africà”, i la també finlandesa Raisa Jurva, investigadora en “estudis de gènere” que ha centrat la seva feina, atenció, en “les emocions en les relacions íntimes, les teories i metodologies feministes, perspectives del curs sobre gènere i debats sobre l’afecte”. El ministeri hi destinarà 6.000 euros aquest 2019 i 12.600 l’any que ve, i cada curs desfilaran per la Massana un màxim de deu residents.