El flaix va tenir lloc certa tarda dels primers anys 70 en la inauguració d’una exposició de la pintora argentina Mercedes Lasarte a Los Angeles, on residia Carmen Cervera, aleshores senyora de Lex Barker. I ha continuat viu fins avui, fins al punt que a la col·lecció privada de la baronessa Thyssen s’hi compten dos centenars llargs d’obres de Lasarte. Hi ha paisatges, bodegons i escenes de polo, però sobretot retrats de Tita i família: Borja, Alexander, Heini, Carmen i Sabina. Així que l’argentina s’ha acabat convertint per dret propi en una cosa així com la pintora de cambra dels Thyssen. De fet, fa quinze dies que va aterrar en aquest racó nostre de Pirineu per un encàrrec personal de la baronessa: tres retrats de Borja, amb barba i sense, dos dels quals seran per a ella, i el tercer, per al seu fill. Diu que no és fàcil retratar personatges tan familiaritzats amb l’art, perquè són terriblement exigents: “Jo els dic que si no els agrada el resultat, que me’l tornin; però de moment no me n’han tornat cap.” I ha aprofitat la conjuntura per debutar al país: la galeria Mama Maria exposa des d’avui fins al 16 de març —Carmen Cervera assistirà a la inauguració: serà a les 19.30 hores— una vintena d’olis de la pintora. No hi busquin retrats dels Thyssen, perquè no n’hi trobaran. En canvi, sí que hi ha dues vistes nocturnes de la vall central des de Can Diumenge i una selecció de teles de mitjà format que repassen les dèries de Lasarte: bodegons, interiors, genets i sobretot figura humana. Tot, amb un personalíssim estil a mig camí entre el cubisme i el fauvisme, que celebra la joie de vivre i que desterra de la tela tot el que és lleig o incòmode: les obres de Lasarte transpiren i encomanen una sensació de felicitat i de plenitud robada en un camp de polo o a la terrassa d’una vil·la de la Costa Blava. No serà aquesta, en fi, l’última vegada que veurem obra seva: una tela de Lasarte, 405 and Sunset, penjarà a la primera mostra del Museu Thyssen del Valira.
