Dos anys, quasi tres, ha costat aixecar Andorra: l’estel i la muntanya. Isabelle Sandy (1884-1975), la retrospectiva que pretén evocar l’autora de Les hommes d’airain a partir del llegat documental que se’n conserva a l’Arxiu i la Biblioteca Nacional, a l’arxiu d’Escaldes i a la biblioteca de la Massana, i amb motiu del 77è aniversari del rodatge de la versió cinematogràfica de la novel·la, perquè després diguin que som esclaus de les xifres rodones. Va ser la tardor del 1941, i l’equip va desembarcar a l’hotel Mirador de la capital amb el director –Émile Couzinet– i la mateixa Sandy al capdavant. El professor Jean Claude Chevalier, amic personal, biògraf i mermessor literari de l’autora, va novel·lar aquest episodi a Guerra, terra i estrelles, en va reunir un importantíssim fons documental que inclou una versió de Les hommes d’airain i tres llibretes amb l’esbós de la novel·la, publicada originalment el 1922, i ha comissariat l’exposició, que obrirà si es compleix el calendari el 24 de gener a Artalroc. L’estel i la muntanya ha reunit un centenar de documents relacionats amb la vida i l’obra de Sandy, que es distribuiran en tres àmbits –1922: l’Andorra eterna; 1941: el progrés amenaça la tradició, i 1965: el progrés esborra el passat– que acostaran, d’una banda, la visió idealitzada que Sandy tenia del país i, de l’altra, la realitat d’una Andorra que en el moment que es va rodar la pel·lícula entrava en la modernitat a marxes forçades. Es projectaran fragments del llargmetratge –l’Arxiu en conserva còpia, cedida per Miquel Sánchez Baños– i tot plegat s’amanirà amb dues escenografies que reproduiran el despatx de Sandy i la cuina de la Solana, casa pairal dels Xiriball –els protagonistes de Les hommes d’airain– que la novel·lista va ubicar exactament a l’hotel Mirador.
