A l’abril era tan sols un benintencionat i prometedor projecte. A partir d’avui serà una sòlida realitat. La primera promoció de Jo Dansa saltarà aquest vespre a la plaça de les Fontetetes per estrenar La jove revolució, un espectacle de creació que els sis ballarins que la integren –cinc noies i un noi entre els 16 i els 21 anys– han preparat des de l’1 d’agost, amb direcció del coreògraf Martí Güell i coordinació de Mònica Vega. 

La jove revolució és en tots els sentits, diu Vega, un salt endavant respecte del que fins ara havien fet aquests joves ballarins: si a l’escola d’on provenen –Líquid Dansa, després tornarem a parlar-ne– els demanen que treballin coreografies de tres, potser cinc minuts com a molt, aquí se’ls ha exigit que defensin una peça de mitja hora. Recordin que estem parlant de dansa, no de teatre: “Que es posin en la pell del personatge i que no en surtin durant tota la funció. I això inclou tant el moviment com l’expressió. No és fàcil”. En absolut, però és que ningú no havia dit que ho seria, i el cert és que Jo Dansa neix precisament amb l’elevada vocació d’exercir de pont entre l’escola i la formació superior. No direm que busquen la fama, i que a Jo Dansa és on començaran a pagar, però sí que aquestes tres setmanes de “procés creatiu” han suat la cansalada per arribar fins aquí. 

L’espectacle, com hauran intuït, no té un fil conductor. Es tracta de traduir en moviment l’efervescència juvenil, aquesta mena de febrada, d’hipersensibilitat que tan sols els anys ajuden a calmar, i que arrossega els adolescents per un tobogan d’emocions: des de la ràbia, la indignació i la voluntat de capgirar-ho tot com un mitjó, de tornar a començar –l’adamisme és un pecat que passa amb l’edat– fins a la insolència, el desconcert, la por i finalment el desencant. Tot, en dosis XXL, perquè a l’adolescència tot és intens, radical, dramàtic: o estàs a dalt o estàs a baix. La còmoda mediocritat és un concepte desconegut.

Tot plegat a través d’un llenguatge essencialment contemporani, ja ho va avançar així Vega en la presentació del projecte, però que no dona l’esquena a altres pals: s’han aprofitat les preferències dels ballarins, i per això el muntatge inclou també moments de dansa urbana, de ballet clàssic per als interludis més solemnes i de samba per als festius. 

L’estrena d’aquest vespre serà la culminació d’aquesta primera campanya. L’objectiu és que la cosa no s’acabi aquí i que el muntatge tingui una vida més llarga. Per això s’ha convidat els tècnics de Cultura dels comuns, i per això s’ha concebut un espectacle que es pot adaptar tant a exteriors com a interiors, diu Vega. La resta del curs es programarà mitja dotzena de tallers de cap de setmana consagrats a diferents disciplines, on es vol fomentar les sinergies amb les dues germanes grans de Jo Dansa, la Jocand i la Jonca, així com amb els esbarts.
Tots ells seran convidats a participar-hi, així com les escoles de dansa. I és aquí on Vega aprofita per fer un incís, perquè ha aixecat certes suspicàcies que tots els ballarins d’aquesta primera promoció procedeixin de Líquid Dansa, que ella mateix dirigeix: “Vam informar del procés de selecció a totes les escoles, tant privades com comunals, i ho tornarem a fer perquè és un projecte per a tothom”. Aquesta era, en fi, una prova pilot. L’ENA haurà de decidir si li dona continuïtat el curs que ve amb un contingut més similar al de la Jocand. Els auguris són de moment bons, assegura. Però passin aquest vespre per les Fontetes per comprovar-ho.