Eren dos peixos jovenets que pujaven tan tranquil·lament i va es creuen amb un altre peix, aquest ja madur. “Disculpeu, nois, com està l’aigua?”. Els dos júniors es queden de pedra, no diuen res i continuen un bon tram de camí en silenci fins que un d’ells li diu a l’altre: “A quina aigua es refereix!?”

Aquesta estupenda paràbola, que el recentment traspassat Nuccio Ordine, explica a La utilitat de l’inútil, la va recuperar Joan Massa per il·lustrar la que, en la seva opinió, ha de ser la missió de la Secció Acadèmica del Coneixement de la SAC i dels 32 savis que la conformen, els setze supervivents de la sessió constitutiva, el juny del 2019, més els setze nous membres que hi ingressaven ahir després de quatre anys d’inactivitat forçosa. I la missió de l’acadèmia és ensenyar-nos què és l’aigua. Tot plegat potser no és evident, d’acord, però per poc que hi rumiïn hi trobaran el sentit. Facin la prova. Massa s’estrenava com a president en substitució del traspassat Antoni Morell, i li va donar també una divisa: “Concordia fiat inter eos”. Que hi hagi harmonia entre ells, en traducció aproximada. Harmonia per donar a conèixer la trajectòria de personalitats de qualsevol disciplina acadèmica i artística, funció primordial a un país al qual li costa reconèixer les aportacions dels mateixos andorrans, i no diguem ja de la gent de fora –“La llei de nacionalitat permet atorgar-la de forma honorífica a certes persones, i no tinc notícia que s’hagi fet mai en 40 anys”–, i harmonia sobretot per erigir-se en el “racó de pensar” de la SAC. Un repositori de coneixements que serveixi de guia i de referència a les noves generacional. Que plantegi també les preguntes adequades i en el moment oportú, com ho va fer l’enginyer Ramon Ganyet, que juntament amb el seu germà Joan forma des d’ahir part del senat de la SAC i que no va tenir pèls a la llengua: “Fa 60 anys, Andorra tenia 10.000 habitants. Avui la població s’ha multiplicat per 8. Si fem una mica de prospecció i ens n’anem al 2050 i apliquem aquest paràmetre, n’hi haurà 320.000. De què viuran? D’on vindran, aquestes 240.000 persones que falten? Per on circularan, els cotxes? On els aparcarem? Cal reflexionar ja sobre el que volem per a aquest país. I també sobre altres aspectes decisius: volem que sigui una illa o que estigui connectada a la resta de la UE? I el Coprincipat: sobreviurà, d’aquí a 30 anys? S’haurà convertit en un reialme? En una república? Són preguntes fonamentals i oportunes que no podem demorar més”.

Un altre nou acadèmic, el diplomàtic i exambaixador espanyol Eugeni Bregolat, va posar el focus en el futur immediat i es va mostrar esperançat que l’acord d’associació es pugui efectivament rubricar durant la presidència de torn espanyola, “és a dir, aquest segon semestre de l’any”, i en la creació d’un “àmbit funcional” entre Andorra i les comarques veïnes a un costat i altre de la carena. La investigadora Gina Lenzi, que també prenia possessió ahir, va apel·lar a un principi de la neurociència aplicable a la política i a la sociologia: “La funció principal de la memòria és pensar el futur. La memòria del país és decisiva per saber on volem anar”. L’empresària Maria Reig va receptar “idees clares, caràcter i capacitat de persistència” per saber navegar contra corrent, i el fotògraf Jaume Riba la va encertar en dir que: “La màxima aportació que he fet al meu país és ensenyar-ne la bellesa. Quan la coneixes, et passen les ganes de destruir-la”.

Al costat dels que acabem de repassar, també van ingressar ahir a la secció acadèmica la pedagoga i exministra Roser Bastida; el musicòleg Artur Blasco; els arqueòlegs Pierre Campmajó, Jean Guilaine i Michel Martzluff; el professor Ramon Gual; la investigadora Magda Marquet; el poeta Josep Dallerès, el psiquiatre Joan Obiols, i el crític d’art Ermengol Puig. Sumats als setze acadèmics de la primera promoció seran en endavant 32 que es reuniran com a mínim una vegada l’any. Segons el secretari de la SAC, Antoni Pol, no hi haurà limitació pel que fa al nombre de membres, l’únic requisit –a banda de l’excel·lència acadèmica– serà que el candidat tingui més de 65 anys, i entre l’activitat ordinària de la secció s’hi comptarà molt principalment la publicació d’un volum que reculli l’essencial de l’obra de cadascun dels acadèmics, començant per Sergi Mas, Òscar Ribas, Antoni Morell i mossèn Ramon de Canillo.