EL CAEE escaldenc consagrarà al març una retrospectiva a l'artista laurediana amb motiu dels 30 anys de trajectòria.
Les coses funcionen així: un bon dia t’encarreguen un mural XXL a la plaça del Poble. Una ocurrència del Comú de la capital que no és que sigui revolucionària però que –estem parlant d’Andorra– mai abans ningú havia tingut entre nosaltres. Com a mínim en temps històrics, posem que al present mil·lenni, perquè les nostres esglésies n’havien estat plenes, de murals romànics. L’ocurrència agrada i al de la plaça del Poble li segueixen un, dos, tres, quatre, cinc murals més a Canillo, a Escaldes, de nou a la capital i a Encamp, per dues vegades. I al final t’acabes convertint en una cosa així com el muralista oficial del nostre panorama artístic. Per pura insistència. I aquesta faceta sobrevinguda acaba fent ombra a la teva llarguíssima trajectòria anterior.
Doncs això és, dit de forma telegràfica, el que li va passar a Sam Bosque (Barcelona, 1973) des que un dia del 2016 es va enfilar per primer cop a la bastida per pintar Transparència. Com qui diu s’hi va passar els tres anys següents, allà dalt enfilada, fins que al 2019, just abans de la pandèmia, va concloure el mural que il·lumina la rotonda del COEX sota el túnel dels Dos Valires. I ara és la Sam-que-pinta-murals. No és que li sàpiga greu, però hi ha una altra Sam. De fet, la major part de la carrera l’ha passat la laurediana lluny de les bastides, i és sobretot aquesta vida artística anterior la que repassarà la retrospectiva que li consagra el CAEE escaldenc i que obrirà a principis de març.
Serà l’ocasió de celebrar els tres decennis de trajectòria, des que el 1994 va debutar en una col·lectiva a la galeria L’Arcada de Blanes, i amb una fita ineludible: Memòria oblidada, aquella mena de pintura que sortia de la tela i es convertia en escultura, tot això amb l’ajut de l’aleshores incipient codi QR amb què el 2013, l’any també dels cavalls dissecats de Balmaseda, es va plantar a la Biennal de Venècia. L’obra va viatjar l’any següent al Centre d’Estudis Catalans de la Sorbona i avui s’exposa als baixos del Rosaleda. Memòria oblidada s’exposarà al CAEE, que també reservarà un raconet als murals, no es pensin que Bosque en renega, ni molt menys. Però la torna de la retrospectiva serà l’obra dels primers anys en actiu de l’artista, posem que parlem dels 90, que mai no s’han vist entre nosaltres.
Va ser un decenni pròdig, en què Bosque va desfilar per la sala Lola Anglada, el convent de Sant Agustí i la galeria La Santa de Barcelona. Els primers anys del mil·lenni, ja instal·lada per aquí dalt, se centra en la publicitat, que és el que li donava de menjar i és a partir de Venècia que la seva carrera es projecta a l’exterior, amb el projecte Vides inacabades, per a la Fundació Arrels de Barcelona, i When the Globe is Home, per al projecte Imago Mundo de la fundació Benetton a Treviso. De tot això, i molt més, en veurem tastets al CAEE, i comprovarem la coherència d’una carrera que no ha sortit mai de la (hiper)figuració i que s’ha interessat essencialment per una qüestió que ens interpel·la a tots: la identitat.
