El baríton David Costa debuta a casa amb un dels protagonistes de ‘Molinos de viento’, dissabte al Claror.

Ho recorda, diu, com si fos ahir. Tenia 9 anys, i Catherine Metayer va desfilar pel col·legi de la Sagrada Família buscant veus per als Petits Cantors: “No havia tingut mai cap interès per la música en general, ni pel cant en particular. Va creure que tenia alguna possibilitat, em va proposar d’enrolar-m’hi, i vaig dir-me: per què no?” Han passat disset anys i el baríton David Costa (Andorra la Vella, 1995)  debuta dissabte entre nosaltres amb un dels papers protagonistes de Molinos de viento, la sarsuela del mestre Pablo Luna que clausura la Temporada d’òpera. Hi encarna el caporal Stock, al costat de la soprano Jonaina Salvador (Margarita), el tenor cubà Andrés Sánchez Joglar (Romo) i el baríton mexicà Omar Nieto (Príncep Albert), i cal dir que Costa s’estrena a casa després d’haver-se prodigat al cor del conservatori de París, on va cursar estudis i on tambe va debutar com a professional: va ser en el paper d’Alfred, a Die Fledermaus (El rat penat) de Johan Strauss fill. 

Costa, en fi, va marxar fa vuit anys amb el somni pelet quimèric de convertir-se en cantant d’òpera. Conclosos el curs passat els estudis al conservatori Luigi Cherubini de Florència, que ha convertit en quarter general, a Molinos de viento li seguirà un concert ja programat i tancat a Bolonya el 5 de juny,  “i a partir del setembre començar a tocar portes i moure fils”. Molinos de viento li servirà d’aparador confia. De moment li ha permès descobrir un gènere que mai abans no havia tocat, ni com a cantant ni com a aficionat. Una sorpresa absoluta i especialment agradable, “perquè m’he trobat una obra entretingudíssima, que no dona un instant de respir, i que precisament per això contrasta vivament amb l’òpera, on fins i tot els títols majors tenen moments que sembla que no passi res”. I això és precisament el que té Molinos de viento, a banda de “molta musicalitat”, els reglamentaris episodis romàntics, i un reguitzell de grandíssims intèrprets: “Si voleu passar una bona tarda de dissabte, veniu, que no us avorrireu”.

El seu caporal Stock és un personatge eminentment còmic, diu, en realitat més adequat per a un actor que per a un cantant, “però m’hi estic sentint especialment a gust”. Ho comprovarem dissabte i l’endemà, en la segona i última funció. I després... “Ara que m’han vist cantar i treballar, espero repetir ben aviat”. Diu Costa, en fi, que de moment es decanta per la tessitura de baríton, que es considera un cantant versàtil que el mateix pot cantar repertori alemany que francès i anglès, “tot i que Verdi és per a mi el súmmum”, i es felicita de l’èxit de la Temporada: “Tan de bo hagués existit quan començava a cantar. És la millor manera de crear afició i també planter.” Però l’última paraula la té per a Metayer: “Va ser gràcies a ella i als Petits Cantors que vaig descobrir la meva vocació i em van obrir un camí que ni sospitava: qui m’ho havia de dir aquell dia que va venir a l’escola!”