Ha passat quasi un mes del sondeig exprés que Regirarocs va dur a terme a l’anomenat hort del mossèn de Canillo. Una iniciativa de Patrimoni amb l’objectiu de localitzar-hi les restes de l’església de Sant Martí de la Sella, que desapareix literalment del mapa, i de la documentació, al segle XVI. Aquell sondeig no va ser en absolut determinant, però va servir per localitzar tres estructures que alimenten l’optimisme del codirector de l’excavació, Gerard Remolins. El primer de tots, un mur adossat al lateral de pedra que delimita l’hort i que es creu que són les restes de la paret original de l’edifici. Aquest mur adossat l’interpreta com un banc, similar al que existeix en altres temples de tradició romànica. Però també podria tractar-se d’una anomenada sabata de fonamentació per donar estabilitat al mur principal.
És un indici. Però n’hi ha d’altres. Assenyaladament, una pedra circular que es va exhumar sota el possible paviment i que els arqueòlegs consideren que podria haver servit de basament a una estructura de tipus pilar, pica o altar. El tercer és el que podria ser la porta de l’església, que contra la hipòtesi inicial no es trobava al frontal de la hipotètica nau sinó al mur lateral que s’ha conservat. Una peculiaritat no tan rara com sembla perquè hi ha precedents de temples amb un accés lateral: pensin en Sant Vicenç d’Enclar, sense anar més lluny.
Tot plegat és suficient per avalar, diu Remolins, la hipòtesi de l’església, i justificaria un segon sondeig a la part de ponent de l’hort per buscar l’altre mur de la nau. Recordin que a la intervenció del gener ja es va buscar aquest segon mur, que va sortir llufa i que aquell fracàs puntual va obligar a reconsiderar la hipòtesi inicial, que partia de projectar l’església de Sant Miquel de Prats a l’interior de l’hort del mossèn. El sondeig va demostrar que aquella hipòtesi era errònia i que Sant Martí de Sella tenia una planta diferent de la de Prats... si és que realment es tracta de l’església que Remolins, Patrimoni i, abans que ells, l’historiador Domènech Bascompte, sospitaven.
Si en un segon sondeig, que encara no s’ha aprovat, acabés apareixent el mur de ponent, el que tocaria seria planificar una excavació en extensió que permetria descobrir literalment tota la planta de l’hort del mossèn i determinar de forma fefaent si es tracta o no de l’església de Sant Martí de Sella. I és exactament això el que hauran de decidir el ministeri i el Comú en una reunió que tindrà lloc “aviat”. Les opcions són clares, que Patrimoni prengui de nou la iniciativa i que convoqui un segon concurs per tirar endavant l’excavació, o que sigui el Comú de Canillo qui es faci càrrec d’aquesta etapa, seguint l’exemple del que va fer Encamp amb tot el projecte d’excavació de l’orri del Cubil. De fet, hi ha una tercera opció pelet depriment, ara que hem arribat fins aquí: que les dues institucions considerin que els indicis que han aparegut al primer sondeig són insuficients i que no justifiquen una segona intervenció. Aleshores es tornaria a cobrir el jaciment, mossèn Ramon recuperaria la gestió de l’espai i el cediria a un masover perquè el continués cultivant, com de fet ha passat fins ara.
Seria una autèntica llàstima, ara que hem arribat fins aquí i que sabem de forma fefaent que allà sota hi ha alguna cosa, i que molt probablement s’hi oculta la clau per saber què va passar amb l’església de Sant Martí i amb el poble de la Sella, desapareguts al segle XVI sense deixar rastre. No val la pena un sondeig, la possibilitat de resoldre aquest enigma històric?