Ha sortit llufa, què hi farem. Aquestes coses passen, en arqueologia. I ara li ha tocat al canillenc hort del mossèn, on hi havia fundades esperances de localitzar-hi les restes de l’església de Sant Martí de la Sella, documentada fins al segle XVI i que en endavant desapareix literalment del mapa. Només n’ha quedat rastre en la toponímia. El sondeig que Regirarocs hi va practicar al gener “no va ser concloent”, diu l’arqueòleg Abel Fortó, que ha supervisat la campanya per compte de Patrimoni, però va deixar indicis suficients com per engegar-ne una segona a principis de juny i que és la que ha sortit llufa.
O parcialment llufa, com veurem de seguida. Per resumir: Sant Martí de la Sella no s’aixecava al lloc que avui coneixem com l’hort del mossèn. L’objectiu del nou sondeig era exhumar les restes del mur que sobre el paper havia de confrontar el que s’ha conservat dempeus, però a l’hora de la veritat el mur fantasma no ha aparegut. En canvi, sí que s’ha excavat la base quadrada de pedra del que podria ser, diu Fortó, un pilar probablement de fusta, i que tot plegat correspongués no a una església, sinó a una estructura agropequària, una borda o potser una era que no creu anterior al segle XVII, com a molt al XVI i en cap cas a l’Edat Mitjana. L’escassetat de materials que s’han recuperat tampoc aporta gaire informació suplementària: amb prou feines, fragments ceràmics aparentment medievals però que han aparegut en nivells que podrien ser de rebliment.
Fins aquí, les males notícies, perquè el que es buscava amb aquesta intervenció era, com ja s’ha dit, exhumar l’església de Sant Martí. Hi havia indicis que així ho suggerien: d’una banda, la documentació, que dona testimoni de l’existència en aquesta zona d’un temple com a mínim fins al XVI; de l’altra, la memòria oral d’unes restes humanes (avui desaparegudes) que als anys 70 van passar per Patrimoni i possible indici, especula Fortó, que a l’hort del mossèn hi havia hagut un cementiri. I un cementiri normalment apunta a una església si no adjacent, com a mínim pròxima. No ha sigut així en aquest cas. Però això, continua Fortó, no significa que Sant Martí no estigui en algun punt del paratge de la Sella –només sabem que sota l’hort no hi és– i el que és evident és que hi han aparegut les restes d’una estructura, que no és Sant Martí però que podria ser una borda de l’edat moderna.
Amb aquests elements sobre la taula, i una vegada “digerida”, diu, la informació que han aportat els dos sondejos, Patrimoni haurà de determinar ara si continua o no endavant amb l’excavació en extensió que s’havia projectat per al cas que apareguessin indicis sòlids de l’església o bé si es replanteja amb un altre tius d’intervenció. I sempre quedarà l’opció que el Comú de Canillo prengui el relleu de Patrimoni per acabar de documentar què és exactament el que s’amaga a l’Hort del mossèn.
Visites guiades als jaciments amb Patrimoni
El departament de Patrimoni estrena el 25 de juny la campanya Estiueja el patrimoni, una dotzena de visites guiades als jaciments que gestiona. La primera, a la Roureda de la Margineda, amb l’arqueòleg Abel Fortó. La seguiran el Roc de les Bruixes (2 i 4 de juliol, Jordi Casamajor); La pedra seca: el camí de Segudet (10 de juliol, Patrick Morales); Xarxes d’evasió (17 de juliol, Pau Chica); Orri d’Encenrera (25 de juliol, Josep Font i Sara Ubach); la farga del Madriu (8 d’agost, Olivier Codina); Sant Martí de la Cortinada (14 d’agost, Lluís Segura), i Sant Vicenç d’Enclar (21 d’agost, Abel Fortó).
