Punt final a l'excavació de l'hort del mossèn, on el servei de Patrimoni tenia l'esperança de localitzar-hi les restes de l'església de Sant Martí de la Sella, que apareix documentada al segle XVI i que en endavant desapareix literalment del mapa. Que les restes de l'estructura exhumades sota l'hort del mossèn no corresponien a les de Sant Martí ja havia quedat clar a la segona campanya, que Patrimoni va tornar a encarregar a Regirarocs. Tot i així, a l'octubre s'hi va practicar una tercera excavació, ara en extensió, per acabar de determinar-ne la naturalesa, finalitat i datació.

I com auguraven tots els indicis, es tracta d'una estructura molt probablement agropecuària, una mena de borda o era, amb una planta per guardar-hi el bestiar i un pis per fer de magatzem, en cap cas per viure-hi. Però aquesta tercera campanya ha tingut un final accidentat. A banda d'acabar d'excavar la menjadora perimetral que n'ha permès determinar la funció –i que inicialment s'havia interpretat com el banc corregut als murs de la suposada capella– van aparèixer dues sitges molt probablement anteriors: "En excavar-les, el mur va quedar penjant. Quan va acabar la campanya vam advertir que calia protegir el jaciment, especialment de cara a l'hivern, i no ha sigut fins aquesta setmana que ens hi hem pogut posar. El resultat és que un dels murs havia col·lapsat i caigut sobre la sitja, i que hem perdut això i la informació que aquest element ens podia aportar", diu l'arqueòleg Gerard Remolins.

La intervenció va concloure dimecres, efectivament es va protegir el jaciment amb geotèxtil i es va reomplir la sitja supervivent amb sacs de sorra. Però el mal, diu, ja estava fet, i tot per falta de reflexos del ministeri: "De vegades sembla que hi hagi un patrimoni de primera, que són les esglésies romàniques i pel qual no s'escatimen esforços, i un patrimoni de segona, que és aquesta arquitectura vernacular que és precisament la menys estudiada".

Pel que fa a l'hort del mossèn, i a banda del banc corregut que finalment ha sigut una menjadora perimetral, l'altre element que al primer sondeig semblava indicar que allà sota ho podia haver les restes de Sant Martí és una pedra circular que es va interpretar com una pica baptismal a mig acabar, i una llosa amb un forat al centre per on podria haver passat la corda per repicar la campana de la capella. També va despistar l'aparició de pedra tosca, habitualment utilitzada amb finalitats més decoratives que no estructurals.

Eren pistes falses. Sota l'hort del mossèn hi havia una borda, no una església. Però atenció, que no per això hem de descartar que no hagi quedat rastre del poble de Sella ni de Sant Martí: "Que no sigui l'església no vol dir que no estigui a prop. De fet, la pedra tosca ens podria estar dient que procedia d'una capella pròxima i que la van aprofitar com a material constructiu". Remolins apunta també a una certa confusió inicial: "Quan se'ns va contractar per a l'excavació la informació que se'ns va facilitar és que hi havia constància que als anys 70 s'hi van documentar unes restes humanes, avui desaparegudes, i això ens permetia pensar que potser era el cementiri de l'antiga església. Va resultar que tot era fruit d'una confusió amb l'hortal del capellà, que es troba a prop de Sant Joan de Caselles... Potser caldria plantejar una excavació amb elements més sòlids que la toponímia".