La segona meitat del segle XVIII i la primera del XIX van ser anys pròdigs en matèria musical a la catedral de Santa Maria, que comptava, sense anar més lluny, amb un ensemble que arribava a sumar una vintena de membres, entre instrumentistes i cantants. Ben remunerats, que consti. Eren els anys en què Joan Brudieu pul·lulava per la Seu d'Urgell. Eren anys prolífics, en què al mestre de capella més conegut i reconegut dels que han passat per aquí s'afegien els de Jaume Balius, Mauricio Espona i Bruno Pagueras. De tot plegat donava compte la tesi doctoral que Joan Benavent Peiró llegia el 2023 a la Universitat d'Andorra, centrada en el lapse de temps entre els anys 1767 i 1836, uns anys daurats, en què la música que s'escrivia i interpretava per aquestes contrades estava perfectament à la page del que succeïa al Salzburg, a la Viena, per on desplegaven talent les avantguardes del moment, amb Wolfgang Amadeus Mozart al capdavant, naturalment.

Doncs aquest estudi, aquesta tesi, és matèria d'un dels articles de la nova edició de l'anuari Urgèlia, que es presenta aquesta tarda, a les sis, al Seminari.

Enguany, la publicació dedica una atenció especial al patrimoni musical de l’Església d’Urgell, amb estudis sobre les melodies de l’ofici de la festa de Sant Ermengol, i amb un ampli treball de síntesi de la tesi doctoral de Benavent.

A banda, una desena més d'articles, amb presència dels ja quasi inexcusable Tània Alaix i Jesús Alturo, amb un estudi del Diplomatari de Santa Maria d'Organyà al segle XIII que, com no podia ser d'una altra manera, promet alguna troballa interessant. Benigne Marquès se centra en l'anàlisi d'un pergamí del segle XII provinent d'Oliana d'una banda, i en la figura d'Arnau Pintor en un segon article, mentre que Carme Batlle s'endinsa en la figura d'un metge bígam que vivia a la Seu a l'edat mitjana, Deuloguard Bunió. Xavier Pons, Joaquim Garrigosa, Pere Pujol, Joan Josep López Burniol, Nemesi Marqués, Montserrat Pagès signen la resta dels articles que integren la Urgèlia d'enguany.

Tornant a la tesi de Joan Benavent, el seu relat recull detalls com que a casa del prevere Joan Batlló s’acostumaven a celebrar, amb una certa regularitat, concerts diguem-ne domèstics, o la celebració de les siestes musicals durant la festa del Corpus o la de Sant Francesc de Sales, amb música no religiosa; la celebració de processons amb gran aparell musical que s’aturaven en punts com davant els Agustins o al fet que la impremta local editava textos de villancets per al concert de Nadal. Examina també el quadern de Maria Rosa Jordana del 1820 que forma part del fons Areny-Plandolit.

Explicava Benavent en una entrevista amb el Bondia, que va decidir centrar-se en aquest període perquè “com a lloc de producció musical, la Seu d’Urgell és un terreny ben fèrtil, però que encara està per estudiar”, més enllà dels mestres Brudieu o Marfany.

Benavent, que va ser docent al Conservatori dels Pirineus entre el 2009 i el 2016, va capbussar-se en un fons musical, el de l’arxiu del Bisbat, inèdit i considerablement ampli: més de dues mil partitures. “No és que sigui un arxiu desconegut, però llunyat dels centres universitaris, està per explorar”.