El Consorci de la Seu Vella de Lleida manté encara esperances que el Comitè de pilotatge (Copil) de la candidatura de la construcció d’un Coprincipat al Pirineu n’aprovi la inclusió a la reunió prevista el 30 de gener a l’hotel Rosaleda d’Encamp. El Copil és el màxim òrgan decisori de la candidatura, que com és sabut incorpora deu monuments andorrans més la catedral de Santa Maria d’Urgell i el castell dels comtes de Foix, i està integrat per representants dels dos coprínceps, de les ambaixades i dels ministeris de Cultura d’Espanya, França i Andorra. Però el cert, com va advertir quinze dies enrere la consellera de Cultura catalana, Sònia Hernández, i com ha insistit des del primer moment Mònica Bonell, és que la decisió serà tècnica. I la prendrà el comitè de redacció de la candidatura en la reunió prevista per al dilluns que ve a Encamp.

De fet, i segons fonts del comitè, ja està presa. I no hi haurà sorpreses: la Seu Vella no s’integrarà a la candidatura, que d’altra banda es decidirà a la reunió de la convenció de la humanitat que tindrà lloc el desembre del 2027. L’argument principal –i estrictament “tècnic”, insisteixen– és que el Copil va tancar la candidatura fa tres anys amb els dotze monuments en lliça: “no n’hi falta ni n’hi sobra cap altre”.

Això no vol dir, adverteixen les mateixes fonts, que si el Consorci de la Seu Vella ho hagués plantejat en temps i forma la resposta hauria sigut positiva: el fet que el Pariatge es firmés efectivament a la ciutat de Lleida el 8 de setembre del 1278 és una dada històricament rellevant però no vincula la capital del Segrià amb la formació d’Andorra. D’una banda, perquè no hi ha cap constància documental que el Pariatge es formés efectivament a la Seu Vella; de l’altra, perquè es tracta d’un fet absolutament circumstancial: “Tindria tant de sentit com vincular la Seu Vella a l’Acròpolis d’Atenes perquè el rei Pere el Cerimoniós va ordenar l’11 de setembre del 1380 desplegar dotze arquers per protegir el monument durant el breu període que la ciutat va estar sota sobirania de la Corona d’Aragó”. Un argument calcat al que deu dies enrere esgrimia a les pàgines del Bondia l’historiador Carles Gascón: “Mai no se’ns hauria passat pel cap. No hi ha cap evidència que el Pariatge se signés a la Seu Vella, sí a Lleida, però no al turó. Però és que el lloc on se signés el Pariatge no té cap transcendència als nostres efectes”.

l comitè de redacció ho té per tant claríssim, i aquest és el sentit de l’informe que elevaran al Copil, que serà la instància que haurà de ratificar el cop de porta a les aspiracions de la Seu Vella. El cert és que fa quasi un decenni que el conjunt monumental que formen la catedral, el Castell del Rei i la fortalesa adjacent es postula per enfilar-se a la llista del patrimoni mundial. El 2015 va accedir a la llista indicativa del ministeri de Cultura espanyol, el pas previ i imprescindible per optar a la distinció. Però les opcions de convèncer la Unesco són mínimes si concorre en solitari i per això el consorci de la Seu Vella va tirar el 7 de novembre pel dret i per partida doble: d’una banda, sol·licita l’adhesió a la candidatura de la construcció del Coprincipat; de l’altra, i per si de cas aquesta bala feia llufa, intentar-ho també amb la candidatura del gòtic català, encara en estat embrionari, que impulsen les Illes Balears. 

Com deia Groucho, aquests són els meus principis, però si no els convencen, en tinc uns altres. Dilluns, en fi, rebrà el primer bany de realitat. I el 30 de gener, el gerro d’aigua freda definitiu.

La decisió sobre la pedra seca, dijous a Asunción

Havia de ser ahir, però canvis en l’ordre del dia han retardat fins dijous la decisió del comitè intergovernamental per a la salvaguarda del patrimoni immaterial que aquesta setmana es reuneix a Asunción (Uruguai) i que examinarà la proposta d’Andorra d’afegir-se a la candidatura de la pedra seca. De fet, la pedra seca ja va ser admesa el 2018 a la llista del patrimoni immaterial, Bèlgica i Luxemburg s’hi van afegir l’any passat i ara és el torn d’Andorra, on s’han inventariat mig miler d’estructures construïdes amb aquesta tècnica ancestral.