Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, la Seu, Llorens, topografia, escrofulós, història, antropologia
Andorra, la Seu, Llorens, topografia, escrofulós, història, antropologia

La Seu: vuitcentista i escrofulosa


Escrit per: 
A. Luengo / Postal: Ángel Toldrà Viazo

Si ja era sensacional la topografia mèdica de Puigcerdà, escrita el 1902 per un abnegat i anònim metge i recentment reeditada per Kit-Book –en parlàvem fa poc aquí mateix–, no es perdin la que el benemèrit doctor Ignacio Llorens (la Seu, 1851 - Barcelona, 1913) va publicar el 1887 sobre la capital de l’Alt Urgell, que probablement encara s’acosta una mica més a les condicions higièniques i sanitàries del nostre racó de món ara fa un segle i quart. Tot un personatge, per cert, aquest Llorens, que va exercir a la Seu i a Calaf i que va ser figura de cert prestigi a la Barcelona del tombant de segle: ell era, atenció, el metge del Liceu que va atendre els ferits del cèlebre atemptat anarquista del 7 de novembre del 1893.

Però aquesta és una altra història i el que toca avui és la topografia de la Seu, que espera a més l’audaç editor que la tregui de les cavernes de la Biblioteca Nacional. Una autèntica mina i que –atenció, espòiler– començarem les conclusions “generals” que ens descriuen l’“urgel·lità” de finals del XIX com un individu de temperament limfàtic, “claramente manifestado con el sello de la escrófula y sus mil manifestaciones como infartos, anemia, bocio, cretinismo, raquitismo, etc., etc.”. Temperament que s’infereix, diu, d’un repertori d’inquietants símptomes: “Respiración pausada, pulso pequeño, lento y blando, piel descolorida, muscosas pálidas, poca energía muscular, digestiones perezosas, carnes fofas y carácter apático.”

De la dona “urgel·litana” en diu que és “sinceramente católica, apostólica y romana”; d’ells, que són “católicos por rutina y muy acomodaticios”, i en aquest mateix punt concreta que els lliurepensadors (?) “están en exigua minoría” i que “entre las personas de alguna instrucción abundan los racionalistas, algunos de estos afliados a la masonería”. Ell mateix havia nascut i exercit a la Seu, devia conèixer perfectament de què parlava, però no deixa de sorprendre la implacable i freda terminologia del diagnòstic.

I d’on li ve, a l’“urgel·lità”, aquest temperament “escrofulós”? Ell ho atribueix “al destete prematuro, al poco cuidado que se observa en la alimentación de los niños y a la mala calidad de las aguas destinadas al consumo”. Aquesta última qüestió el preocupa especialment: en culpa la “malhadada costumbre de los pueblos ribereños de e­char al río los animales muertos y gran parte de las inmundicias de las poblaciones”, i considera que és, amb el costum de criar porcs als baixos de les cases i les latrines estratègicament ubicades a la planta baixa dels edificis; “la costumbre asaz inveterada de echar las basuras de las casas a la calle”, i el vici dels veïns –“en particular los mucha­chos”– de cagar-se al primer rierol o bassa que trobaven, la culpable de l’elevada incidència de les febres tifoides.

Contra el celibat

No és l’única malaltia que mereix especial atenció: el reumatisme hi és crònic, les vesànies “aparecen desgraciadamente con harta frecuencia” –n’esmenta la idiocia, la imbecil·litat, la cleptomania i la demonofòbia, i les atribueix a la duresa del clima, “que deja sentir su influencia en el centro cefal raquideo”– i es refereix també a l’onanisme, “vicio muy general en este país”, a la tinya i a la psoriasi. Xarampió i verola hi són freqüents i mortals per l’escassa pràctica de la vacunació; la tos ferina és rara, deixa constància de l’epidèmia de còlera del 1854 i sosté que la sífilis “es poco menos que desconocida”, detall aquest sorprenent en una població on l’element militar era considerable però que lliga amb una altra afirmació ben sucosa: “La prostitución pública no existe en esta ciudad y la poca clandestina que se observa es debida al gran número de célibes que viven en la Seo.”

El cert és que Llorens no sembla sentir gaires simpaties per sacerdots i religiosos en general; en critica la proliferació de “mortificaciones corporales” i de “manías religiosas acompañadas de alucinaciones”, i ho ventila tot com a pràctiques “no solamente ridículas sino perjudiciales”, abans de carregar directament contra el celibat perquè, així com “el ejercicio regular del coito que establece el matrimonio es favorable a la salud”, sosté que “los pocos que soportan la castidad absoluta están expuestos a un sinnúmero de peligros”. I els enumera: “Pérdidas seminales involuntarias y espermatorreia crónica, imposible de curar.” Això, conclou, per no parlar dels abusos i escàndols “a que ha dado lugar el celibato en esta ciudad”. Ell sabria, és clar.

El doctor Llorens parla, en fi, d’una ciutat que té exactament 3.071 habitants –1.892 “varones” i 1.179 “hembras”–, dels quals 2.403 –no està malament: som al 1887– diu que saben llegir i escriure. Com que té explicacions per a quasi tot, aventura que la major proporció d’homes es deu al clima i al règim “acentuadamente tónico de sus habitantes”, que també provoca, diu, un insòlita freqüència de bessonades. I com que no tot ha de ser negatiu, adverteix amb satisfacció que “el tipo de borracho empedernido és desconocido entre los urgelitanos” i que la consanguinitat matrimonial no és gaire comuna, tot i que tampoc rara. Amb aquests antecedents sorprèn que la longevitat sigui destacable, amb “un número bastante crecido de septuagenarios y octogenarios, i algunos casos que han alcanzado la edad de 96 y 97 años”.

Andorra
la Seu
Llorens
topografia
escrofulós
història
antropologia

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte