La Temporada, al desembre

Josep Maria Escribano augura que a finals d’any serà possible reprendre la programació, amb solista, duet o trio.

No serà a la tardor, com s’havia especulat, sinó amb tota probabilitat al desembre. Però hi haurà Temporada de Música i Dansa aquest any, serà la 27a, especialíssima perquè quedarà reduïda a una sola funció, i enllaçarà amb la 28a, que arrencarà si la Covid no ho esguerra, al gener, com a molt tard al febrer, amb les quatre cites habituals. Així ho va augurar ahir el director artístic, Josep Maria Escribano, que en tot moment va fer una crida a la prudència: “Tot això serà si la situació epidemiològica evoluciona favorablement i no patim una recaiguda inopinada.” 

Això és de moment l’únic que està clar. I no és poc, perquè molts ja havien donat la 27a Temporada per perduda. Queda per decidir el cartell del desembre i el de l’any que ve. Mesos enrere Escribano encara confiava a recuperar els concerts que es van haver de suspendre el 2020. Serà molt probablement possible amb Lang Lang, l’estrella mundial del piano, però descarta repescar l’Academy St. Martin in The Field, que venia en el marc d’una gira europea que es va acabar cancel·lant.

En el cas de Lang Lang és més optimista, però caldrà creuar els dits perquè es torni a produir la confluència astral que va permetre emparaular-lo per al 2020: “Totes aquestes patums han hagut de reformular els seus calendaris i reconduir els compromisos que es van haver de suspendre. En el nostre cas, a més, comptàvem amb un doble patrocini que ens permetia fer front a un caixet que s’enfila als 100.000 euros que no es podria cobrir ni de lluny amb la taquilla, i encara menys si és reduïda. Tot això és el que ara hem de renegociar, i quan ho tinguem tot lligat, encaixar-ho al calendari del Centre de Congressos. Però la voluntat és portar Lang Lang”.

Això seria l’any que ve. Per a aquest desembre, la prudència aconsella, diu, començar amb un solista, un duet o un trio, perquè moure la massa de gent que comporta una companyia de ballet o una simfònica “no sembla ara mateix la millor idea”. Ja veurem.

Es tracta, en qualsevol cas, de recuperar el ritme del que després de la mutació del Yepes ja és el més veterà del país, amb més de tres decennis d’història –si ens remuntem als inicis de tot plegat, el 1989 amb Alfredo Kraus– i per on han desfilat patums de primeríssima fila mundial, des de Vladimir Askhenazi fins a Pinchas Zukerman. Només se li han resistit, diu, astres com Daniel Baremboim o Jonas Kaufman, i en el gir populista dels últims anys, amb una píndola tirant a pop, el 2011 va estar a punt, molt a punt de portar Kevin Costner, i fa dos anys, Pat Metheny. En la nova era postpandèmia que estem a punt d’estrenar, no descartin res. Ell no ho fa.