Diari digital d'Andorra Bondia
Camarena i el pianista que l’acompanyarà aquest vespre, Ángel Rodríguez.
Camarena i el pianista que l’acompanyarà aquest vespre, Ángel Rodríguez.

La Temporada de Música i Dansa continua (de moment)


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Àlex Tena

El tenor Javier Camarena clausura la 24a edició amb un programa consagrat a Manuel García, el Rossini espanyol.

Els rumors i les alarmes van saltar a principis de març, quan el Grup Raineau va presentar el seu projecte per a un futur Casino, que s’instal·laria al Centre de Congressos de la capital i que probablement incorporaria en la programació cultural pròpia –deia aleshores Josep Maria Escribano, assessor de Raineau en matèria artística– l’actual Temporada de Música i Dansa. Amb un altre nom i qui sap si amb un altre patrocinador, matisava el mateix Escribano.

Doncs bé: la directora de Comunicació i Marca de MoraBanc, Mireia Maestre, assegurava ahir en la presentació del recital de clausura de la Temporada que encara no s’han assegut a parlar amb el Comú de la capital, l’altre soci de la Temporada, sobre l’edició del 2019, que cap de les parts ha insinuat que hi hagi d’haver canvis respecte al format actual, i que en qualsevol cas serà al setembre, com cada any, quan començaran a preparar la programació de la 25a edició: “Ningú ens ha dit res i, per tant, per part nostra les coses continuen com sempre”.

Com a mínim, fins al setembre. O potser una mica abans, si el Govern compleix el calendari i abans que acabi el mes adjudica el casino en algun dels deu projectes que concorren al concurs. Si és elegit el Grup Raineu –o qualsevol dels altres dos que preveuen instal·lar-se al Centre de Congressos– caldria veure si les obres de remodelació de l’equipament són imminents i, per tant, obliguen a buscar un nou emplaçament a la Temporada. Una inquietant col·lecció d’incògnites, possibilitats variables que ni el Comú ni MoraBanc encara no s’han ni plantejat, si hem de fer cas a Maestre.

Pel que fa a l’apartat estrictament artístic, la Temporada abaixa aquest vespre el teló amb L’excel·lència de la lírica i un doble descobriment: el tenor mexicà Javier Camarena (Veracruz, Mèxic, 1976), un dels grans noms de la lírica contemporània, i el compositor Manuel García (Sevilla, 1775-París, 1832), inèdit fins ara al nostre racó de món –insistia ahir Escribano, aquí amb el barret de director artístic de la Temporada– i a qui tant Escribano com Camarena van comparar amb catacracs com Mozart i Rossini: “El seu problema és que va coincidir amb la transició entre el bel canto i el Romanticisme que, com a compositor, tot i tenir una obra molt prolífica, va viure a l’ombra de Donizetti, Bellini i, és clar, Rossini, i com a tenor –que també ho era, i de primeríssim nivell– a la de Rubini”.

Manuel García, doncs. La veritat és que el nom no ajuda gaire, però Camarena –que participa en un interessantíssim projecte per recuperar-ne el llegat musical– insisteix que som davant d’un compositor “de gran virtuosisme i que exigeix del cantant un gran domini tècnic”. El programa de la vetllada n’inclou àries de tres òperes –La mort du Tasse (1821), El gitano por amor (1829) i El poeta calculista (1805)–, totes tres de rigorosa estrena per aquí dalt i en una primera part que es completarà amb dos plats molt més coneguts: l’ària de Ferrando de Così fan tutte, de Mozart, i Si, ritrovarla io giuro, de La Cenerentola. A la represa, bel canto a dojo: més Rossini (L’italiana in Algeri), Bellini (I puritani) i Donizetti (Lucia di Lammermoor i La fille du régiment).

Per dir-ho amb les exactes paraules del mateix Camarena: “El programa més ambiciós, diria que el més difícil que he cantat amb Ángel Rodríguez”. Es referia al pianista que l’acompanyarà aquest vespre, que va definir el tenor mexicà com “un autèntic gimnasta de la veu”: perquè se’n facin una idea: fa dos anys va repetir bis al Metropolitan Opera House de Nova York en dues produccions consecutives, el març del 2016 amb Don Pasquale, i el maig del 2014 amb La Cenerentola. Feia 70 anys que els espectadors del Met no assistien a una fita similar.

Doncs aquest és l’home que aquesta nit desfilarà per la capital. Com deia Maestre en la presentació de la vetllada, “un privilegi dels grossos, que normalment hem de veure a Nova York, Londres o Barcelona, i que avui tindrem al Centre de Congressos”. El 2016 va ser el també mexicà Juan Diego Flórez; l’any passat, Cecilia Bartoli; i aquest, Camarena. La veritat és que no ens podem queixar.

Andorra
temporada
Manuel García
Escribano
Maestre
Raineau
Camarena
Número de vots: 24
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic