La Temporada de veritat

Ni ClassicAND, ni el que queda d’Ordino Classics, ni molt menys l’ombra de la Temporada de Música i Dansa que la capital prepara per a la tardor, ni desgraciadament la d’òpera, que prou fa a aixcecar tres vetllades líriques l’any. La temporada de veritat, l’única que queda en aquest país nostre, és el Festival Internacional d’Orgue, que hauria de començar a pensar a canviar de nom perquè això de festival el desmereix absolutament, perquè no ho és. És una Temporada amb tots els ets i uts, una desena de concerts que s’estenen entre l’abril i el desembre repartits entre els tres orgues de tub que tenim: els de Sant Esteve, Sant Pere màrtir i Sant Iscle.

Això, si parlem en termes estrictament quantitatius. Però és que si anem al tall, el panorama és encara millor, per la varietat, per l’audàcia i per la qualitat del cartell que ha reunit Ignacio Ribas, director artístic del festival i autèntic artífex que l’orgue hagi arribat al nostre país fins aquí. És ell qui va mantenir la flama encesa en els temps difícils en què pocs creien que l’orgue tingués cap recorregut. Ribas no va llençar la tovallola, i entre ell i l’arxirpesta de les Valls, mossèn Ramon Sàrries, cooperador necessari d’aquesta aventura, van aconseguir el 2018 la plena implicació del Comú de la capital i, tres anys després, la del ministeri de Cultura, que aporten la part del lleó del pressupost (25.000.euros per curs). 

Els fruits els vam recollir l’any passat, amb la reformulació del festival, que fins aleshores es concentrava essencialment als mesos d’estiu. Aquest curs Rbas ha anat un pas més enllà, amb un desè concert, precisament l’inaugural. Atenció al programa: l’Stabat Mater de Pergolesi, amb la soprano Jonaina Salvador, el contratenor Oriol Rosés, l’organista japonesa Izumi Kando i el quartet de corda de l’Orquestra Barroca de Barcelona. Serà el 7 d’abril a l’arxiprestal de la capital, amb la col·laboració d'Andorra Lírica -de fet, l'Stabat Mater forma també part de la Temporada d'Òpera- i com va remarcar mossèn Sàrries, la primera ocasió que el festival programa un concert la nit de Divendres Sant: “No serà l’última”, va vaticinar. I amb l’Stabat Mater, l’obra mestra del repertori sacre! Fins i tot en això s’ha avançat a ClassicAND, que –quina casualitat– també obrira el cartell amb Pergolesi.

Les altres grans cites del festival –ho veuen oi, com aquesta denominació li comença a quedar estreta– seran els concerts de l’organista andalusa Pilar Cabrera, amb un programa consarat a obres que compositors conemporanis han escrit especialment per a ella (Sant Esteve, 10 de juny); el japonès Masaaki Auzki, un dels més gran especalistes actuals en Bach, amb obres del compositor alemany i dels grans mestres del Barroc espanyol (Cabanilles, Correa de Arauxo i Bruna), el 15 de juliol i de nou a Sant Esteve; i el suec Gunnar Idenstam, que combina les influències clàssiques amb un personalíssim gust pel rock simfònic dels anys 70 i pel folklore nòrdic (Sant Esteve, 19 d’agost).

La resta del programa no hi té res a envejar. Per començar, l’insòlit duet, per no dir-li duel, que el mateix Ribas i el seu fill Aaron –exorganista de Sant Iscele i de Sant Pere màrtir, avui ho és a la parròquia madrilenya de Santa Rita– protagonitzaran el 13 de maig a la Massana, amb un segon orgue instal·lat per a l’ocasió a l’altar de Sant Iscle i obres dels gran repertori del XVIII espanyol, que Ribas Sr. no es cansa mai de reivindicar. El festival ha prestat aquest curs especial atenció a la música folklòrica, i a banda d’Idenstam programarà l’organista aragonesa Ana Mínguez i el duet El mantel de Noa (arpa i samfoina), el 12 d’agost a Sant Iscle, i el duet Ignacio Arakstain & Peio Irigoien, amb un repertori expressament escrit per a orgue i txistu. Txistu, sí: serà  aSant Pere màrtir, 14 d’octubre. Completen el cartell l’organista francès Olivier Penn (Sant Esteve, 11 de novemrbe, obres de Bach i Franck), el duet d’orgues Ana Aguado & Ana Belén García (Sant Esteve, 28 de desembre), i el concert que l’organista alemany Michael Utz oferirà amb el guanyador del Sax Fest (9 de novembre).

Però no tot son flors i violes, és clar. En la bugada del nou format s’han perdut alguns llençols: el cicle de tardor a Sant Iscle, per començar, les audicions i visites als instruments amb els mateixos intèrprets, i les classes magistrals que s’impartien als inicis. Tot això no tornarà, previsiblement, però Ribas recordava ahir la feina de divulgació d’Amics dels orgues: aquest curs han desfilat per Sant Esteve una trentena d’alumnes de teclat de l’Institut de Música, i hi ha converses amb l’ambaixada per programar el que ve audicions per a les escoles del sistema espanyol.