Última temporada de teatre que la capital programa en solitari. La culpa, ja saben, de l’incendi que el novembre del 2022 va devastar el Centre Cultural lauredià. Des d’aleshores, Andorra la Vella ha sostingut soleta la flama del teatre regular amb les esporàdiques incursions encampadanes, després en parlem. Però això té els dies comptats. A finals de maig, si es compleixen les previsions, reobrirà el nou Centre Cultural, quatre anys i 17,5 milions d’euros després, així que la pròxima temporada, la 69a, serà com les d’abans, amb un generos cartell de vuit, potser deu funcions repartides entre el Comunal i el Claror. No hi ha res més de concret, excepte la bona notícia que el nou Rocafort s’ha habilitat per al petit format i Sant Julià aprofitarà per afegir-se a la temporada infantil que des del 1993 programa heroicament Andorra la Vella. I amb èxit més que notable. El que no s’acaba d’entendre és per què aquesta voluntat diguem-ne ecumènica que practiquen històricament la capital i Sant Julià no s’ha intentat estendre a Encamp, que any rere any ha anat consolidant un cartell teatral especialment sòlid, i que té en aquest primer trimstre del 2026 el seu màxim exponent, amb mitja dotzena llarga de propostes. Doncs ni uns ni altres han mostrat el més mínim interès a ajuntar esforços i aixecar el que podria ser una temporada d’abast nacional. Cap contacte. Res. I no s’entén perquè el que val per a la conjunta –coordinar dates, no doblar propostes ni formats– també hauria de valdre per a Encamp. Sembla que el moment no ha arribat.

Pel que fa al cartell d’aquesta 68a Temporada, en fi, no hi busquin el leit motiv de les precedents –musical, femení, andorrà. L’únic que tenen en comú les quatre propostes d’hivern/primavera és que no tenen res en comú, i de vegades ja va bé que sigui així. Concentrar massa l’objectiu pot ser contraproduent si pel que sigui no hi combregues. Així que hi haurà un tastet d’absurd, una reestrena nacional, drama amb tots els ets i uts, i dansa-teatre.

Els honors els farà Pepa Plana (4 de març, totes les funcions al Comunal) amb De Pe a Pa, el vuitè i últim espectacle de la directora del Festival de Pallasses –que descansa fins a l’any que ve. L’últim, però el primer en què Pepa Plana parla: e sposa en la pell de Winnie, la protagonista de Oh, els bons dies, de Beckett, en una reinterpretació supervitaminada del text original que parla de “resiliència, d’esperança i de dignitat”, diu el director de Cultura, Jan Cartes. Plana impartirà a més un taller intensiu de pallasso (de l’1 a l3 de març).

Li seguiran Abrakadabra, coproducció de l’ENA i Andorra Crea, amb text de Juanma Casero i direcció de Joan Anton Rechi i que es va estrenar precisament a l’última edició del festival (21 de març), i Honestedat, el drama de la temporada, un duel interpretatiu a càrrec de Mñíriam Iscla i Dafnis Bauluz dirigit per Francesc Cuéllar: una actriu que s’ha compromès a rodar un nu integral diu finalment no, amb el consegüent conflicte amb el director, d’altra banda bon amic seu: una reflexió, en fi, sobre els límits de l’amistat, el consentiment, la responsabilitat i la creació (16 d’abril). Per acabar, la ballarina i coreògrafa Sol Picó, que no desfilava pel Comunal des del 2004, aleshores amb Bésame el cactus. Ara ho fa amb Malditas plumas, que combina dansa, teatre i text (8 de maig).

Pel que fa a la temporada infantil, s’han programat tres citres i sis funcions: Bruixanteris (7 de març), KariGuri (18 d’abril) i Sota Sola (9 de  maig).