Mameghani es passa a la novel·la romàntica amb la tetralogia ‘El amor (no) és una utopia’.

En aquesta era de l’abundància (literària) en què estem instal·lats des de fa ja uns quants anys no hi podia faltar Lucrezia García Mameghani. La recordaran per aquest nom, que és el seu, i com a autora de Nueve Mundos, primera entrega del que havia de ser la trilogia Mentes mecánicas que va publicar ara fa un decenni llarg. I si no és per Nueve mundos, per Los hombres que escribían para enamorar a las mujeres, el seu debut en la literatura per a adults, és a dir, eròtica, que va firmar amb el pseudònim de Kuki García Kirsch.

Segur que es comencen a situar. Doncs bé, Mameghani s’apunta com dèiem en aquest boom i ho fa amb una tercera reencarnació literària: després del fantàstic i de l’eròtic, s’atreveix ara amb el gènere romàntic, que no concep –assegura– com un nínxol exclusivament, ni tan sols principalment adolescent, sinó que pretén arribar al lector de totes les edats. Mameghani s’ha embarcat de nou en un ambiciós projecte, la tetralogia El amor (no) es una utopía, quatre novel·les curtes de les quals ja ha sortit la primera entrega, Besos. Li seguiran a fi de mes la segona, Cómplices, i al llarg de l’any, els altres dos títols, Dame un chicle sabor esperanza i Un café como Dios manda.

Més que una novel·la convencional, Mameghani els ha concebut, diu, com una barreja de llibre de relats i de dietari, que combina la poesia, la prosa i els aforismes, i que demana explícitament la participació del lector, a qui deixa un espai en blanc per completar el volum amb les seves anotacions: “Són els meus llibres més íntims, m’hi despullo com mai i hi parlo sense embuts de la relació amb la meva mare biològica”. 

El cicle de novel·les està ambientat en una mena de centre cultural anomenat L’Olivera, ubicat en un idíl·lic poble del Maresme –que podria ser Caldes d’Estrac– on un heteròclit grup de persones assisteix a un taller d’escriptura creativa. Això és naturalment l’excusa per comprovar com interactuen entre ells i com sorgeixen i evolucionen les relacions al ritme que marca una pintoresca professora. 

Les quatre novel·les comparteixen personatges i l’escriptura està esquitxada d’un suau erotisme, adverteix, que les fa indicades per a lectors a partir dels 16 anys. El primer volum, Besos, ja està disponible a Amazon i en tapa tova, i el segon ho estarà en quinze dies, també en versió electrònica.

No serà l’última ocasió que sentirem a parlar aquest curs perquè ha tornat amb tanta empenta que a més de la tetralogia romàntica Mameghani vol completar la trilogia que va arrencar fa un decenni amb Nueve mundos i en vol publicar abans de fi d’any els dos volums pendents, Vivir sin nubes i Kilómetro Zero. Tot això, sense deixar la feina de ghost writer –o escriptora a sou que escriu per encàrrec llibres que altres firmen– ni els tallers d’escriptura com el de El amor (no) es una utopía, quina casualitat, que ella mateixa imparteix.

Els detalls i totes les novetats d’aquest intens retorn, a la pàgina web que acaba d’estrenar, Lu & Love