Diari digital d'Andorra Bondia
Els murals procedents de Sant Esteve es van exposar el 2014 a la sala de Govern: dues sanefes, un brau alat, el Crist de la Coronació i una fornícula.
Els murals procedents de Sant Esteve es van exposar el 2014 a la sala de Govern: dues sanefes, un brau alat, el Crist de la Coronació i una fornícula.

La torna andorrana de Muñoz Ramonet


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: ANA

L’empresari barceloní va adquirir la col·lecció d’art de Bosch Catarineu, inclosos cinc fragments del cicle de la ‘Passió de Sant Esteve’, que n’havien estat arrencats el 1926 i que el 1950 va donar al Museu d’Art de Catalunya. Els anys 70 es va veure involucrat en un tortuós litigi per una finca escaldenca.

Segur que han seguit el feliç desenllaç del cas Muñoz Ramonet, que aquests últims dies ha rivalitzat a la premsa espanyola –en atenció, no en esperpent– amb el cas Mainat. Sí, home, Muñoz Ramonet: aquella mena de magnat de la Barcelona del primer franquisme que va aixecar als anys 40 un imperi basat en la indústria del cotó però que incloïa també l’hotel Ritz i els magatzems Águila i El Siglo. Divendres va transcendir que el mes de març la guàrdia  civil espanyola havia intervingut a Madrid, Barcelona i Alacant 474 peces de la col·lecció d’art llegada el 1991 a l’ajuntament de Barcelona i que les seves filles havien ocultat des d’aleshores. El cas és que encara en podrien quedar per localitzar 250 més, incloses obres de Sánchez Coello, El Greco, Goya, Ribera, Sorolla i Fortuny. Ni entre les recuperades ni entre les pendents sembla que n’hi hagi d’haver cap d’origen andosí, però tot podria ser perquè la trajectòria de Muñoz Ramonet té un parell de tornes que el vinculen a nosaltres.

La més suculenta és la dels murals romànics de Sant Esteve, a la capital, avui conservats al MNAC de Barcelona i que el 2014, recordin, es van exposar a l’antiga sala d’exposicions del Govern en aquella portentosa mostra que va ser Benvingudes a casa vostra. Doncs bé: potser recordaran –i si no, per això estem nosaltres– que aquells exquisits fragments de pintura mural van ser donats el 1950 pel nostre home al Museu d’Art de Catalunya, antecedent directe de l’actual MNAC. És ben lícit pensar que si no els hagués cedit generosament a la pinacoteca barcelonina avui formarien part del llegat confiscat per la guàrdia civil. 

El cert és que no va ser ben bé un gest altruista, aquella ja llunyana donació. Muñoz Ramonet havia adquirit a principis dels anys 40 les empreses de Ròmul Bosch Catarineu, traspassat el 1936 i que havia deixat la seva col·lecció d’art en penyora d’un préstec que li havia concedit la Generalitat. Quan Muñoz Ramonet va haver satisfet el deute que encara arrossegava les propietats de Bosch Catarineu va recuperar la part de la col·lecció dipositada al Museu d’Art de Catalunya i es veu que un dels serrells de l’operació va consistir a cedir el conjunt mural de la capital. Segons sembla, a Muñoz Ramonet el romànic andosí no li interessava especialment, i tot això que hi vam guanyar.

El periple del conjunt de Sant Esteve ens va quedar clar gràcies a Benvingudes a casa vostra: el va arrencar sencer el 1926 el restaurador italià Arturo Cividini –per cert, un dels protagonistes d’Strappo, la novel·la de Martí Gironell– per compte de l’ubic Josep Bardolet, l’antiquari a qui trobem en quasi totes les operacions d’espoli del romànic pirinenc, i el 1929 ja forma part de la col·lecció de Ròmul Bosch. El 1934 els ha d’empenyorar, com ja s’ha dit, i la part avui al MNAC ja no la recuperarà mai més. Continuaran en mans de la família dues de les peces mestres del conjunt, La flagel·lació de Crist i El petó de Judes, que l’últim executiu d’Albert Pintat va estar a punt d’adquirir per 3,8 mòdics milions d’euros –l’operació la va acabar frustrant el Consell General–, i un tercer plafó, El lavatori, va acabar a la col·lecció Várez Fisa, que el 2013 la va cedir al Prado madrileny.

Però tornem a Muñoz Ramonet, de qui queden un parell més de serrells andosins per tancar. El primer té a veure amb l’hotel Ritz de Barcelona, que va adquirir als anys 40 i que Pilar Rahola  –glups– ha convertit en eix central de la seva última novel·la, L’espia del Ritz, que per cert ja li ha costat una acusació de plagi. L’autora –que petit és el món– fa que  el germà del baró Joseph Rotschild passi per Andorra quan el 1941 s’evadeix dels alemanys pels Pirineus. Òbviament, Rahola havia sentit campanes perquè els que suposadament van passar per aquí, ara tots ho sabem, són l’esposa i les dues filles del baró, no el germà. Però és que estem parlant de Pilar Rahola!

I no deixarem en pau Muñoz Ramonet sense recordar el llarg i tortuós plet andorrà en què a mitjans dels anys 70 es va veure implicat, al costat del diputat lleidatà Joaquim Arana, a compte d’un laberíntic entramat empresarial que tenia com a objecte de negoci una finca escaldenca de proporcions considerables anomenada Arenal de Molines i valorada en 1.500 milions de pessetes. El cas li va costar una acusació per estafa i alçament de béns  en el que el diari El País va batejar el febrer del 1979 com “el mayor problema judicial de la historia de Andorra”

Andorra
Sant Esteve
Muñoz Ramonet. Mainat
Cicle de la Passiço
MNAC
Várez Fisa
Prado
Rotschild
Rahola
L'espia del Ritz
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic