Diari digital d'Andorra Bondia
 ‘Skyline’ d’Andorra la Vella cap al 1900: arrenca al Pui, passa per Casa de la Vall, Sant Esteve i Casa Rebés.
‘Skyline’ d’Andorra la Vella cap al 1900: arrenca al Pui, passa per Casa de la Vall, Sant Esteve i Casa Rebés.
Carrer major de la Mosquera, posem que cap al 1900.
Carrer major de la Mosquera, posem que cap al 1900.
Teulades d'Andorra la Vella. Al fons, vista lateral del claustre de casa Cintet, a l'actual plaça Benlloch.
Teulades d'Andorra la Vella. Al fons, vista lateral del claustre de casa Cintet, a l'actual plaça Benlloch.
Escaldes, amb el campanar de Sant Pere màrtir.
Escaldes, amb el campanar de Sant Pere màrtir.
Retrat de la família Lluís de Mas. La primera de la dreta, asseguda, és Dolors Picart.
Retrat de la família Lluís de Mas. La primera de la dreta, asseguda, és Dolors Picart.
Font no identificada que Lizarte sospita andorrana.
Font no identificada que Lizarte sospita andorrana.

La torna Brutails


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Fons Brutails / Universitat de Bourdeus

Robert Lizarte localitza al fons de l'autor de la 'Coutume' conservat a la Universitat de Bordeus una vintena de fotografies andorranes fins ara no identificades.

Estava buscant referències de campanes andorranes –cadascú té la seva dèria, i la de Robert Lizarte, ja saben, és aquesta– i se li va ocórrer provar-ho al suculent fons de la Universitat de Bordeus. Una ocurrència de sentit comú perquè, com és sabut, s’hi conserva el fons de Jean-Auguste Brutails (Vivier, 1859-Bordeus, 1926), arxiver, jurista, arqueòleg i paleògraf, jutge del nostre Tribunal Superior des del 1888 fins al seu traspàs, i sobretot, sobretot, autor de La coutume d’Andorra (1904), patracol essencial que repassa la història, els usos, els costums i les institucions del nostre racó de món, sempre amb un notori biaix francòfil.

çDoncs bé, naturalment Lizarte s’hi va topar ni més ni menys que la campana de Vila, correctament identificada i localitzada. I de passada, amb el mig centenar de fotografies andorranes que formen part del monumental fons Brutails, que s’enfila fins als dos milers i mig de documents. Però això ja ho sabíem. El que ignoràvem és que el fons Brutails conté una altra vintena d’imatges que els arxivers de Bordeus no van saber identificar i que apareixen al catàleg sense localitzar, però que l’ull entrenadíssim de Lizarte de seguida va reconèixer.

Més que de seguida, a l’instant, perquè ell passa cada matí pel carrer major de la Mosquera, que devia cridar prou l’atenció de Brutails perquè li va dedicar dues fotografies, i es va molestar a fer posar els veïns (ells, al davant, elles al darrere) davant la càmera. De fet, també hi posa un individu tocat amb salacot, que surt també en altres fotografies de la sèrie i que podria ser, especula Lizarte, o bé el veguer Romeu, amic personal del nostre home, o M. Julien, que apareix citat en alguns passatges de La coutume.

I com de vegades les bones notícies no venen soles, resulta que immediatament després de les vistes de la Mosquera, com si l’estiguessin esperant a ell, hi havia una vintena més de fotografies andorranes sense identificar. D’acord: n’hi ha que als especialistes els sonaran, com ara la del menhir de la Serra de l’Honor, el vell andorrà amb barretina i vigatanes, la núvia enfilada dalt del matxo i el retrat de la família Mas. Però la resta, sospita, són molt probablement inèdites, i sens dubte espectaculars. Començant per la vista frontal de la capital que tenen aquí dalt, avui impossible, que arrenca al barri del Pui i la Tobira i que té  amb la Casa de la Vall, Sant Esteve, el claustre de cal Cintet i la Casa Rebés les fites principals de l’skyline de principis de segle. Una perspectiva sensacional en què, per fixar-nos només en un detall, encara no hi ha ni l’hotel Mirador, a l’espai on avui s’aixeca el nou Consell General, i en què Prat de la Creu i prada Casadet són el que van ser durant mil·lennis i fins fa quatre dies: prats i camps.

A Lizarte li fa especial gràcia, amb motiu, una vista de la capital amb el claustre de cal Cintet en primer terme. Però també hi ha lloc per a Escaldes, amb el campanar de Sant Pere Màrtir, i per al pont de la Margineda, amb tres homes –Romeu, monsieur Julien i el mateix Brutails– que el travessen a cavall, i el pont dels Escalls. No hi falten un grup de pastors amb muntura, una rècula de rucs conduïts pel traginer de torn –el Cisco de Sans?– i amb un dels prohoms a cavall, a l’estil colonial que tant els agradava als viatgers francesos de l’època. Hi ha també les incògnites: una ermita que Lizarte sospita andorrana però que no ha acabat de localitzar, així com una capelleta igualment sospitosa.

I hi ha finalment la qüestió clau de la datació i l’autoria: se sap que cap al 1900, quan preparava La coutume, Brutails va fer un viatge de descoberta per aquí baix, i és possible que algunes de les fotografies andorranes d’aquesta sèrie corresponguin a aquell moment. Sembla que ell mateix va ser un bon i prolífic fotògraf. Però el fons conté també fotografies de Claverol i còpies de postals que van circular profusament a l’època. Vaja, que aquesta recerca no acaba aquí, i que no tinguin cap dubte que en tornarem a parlar.

Andorra
Encmap
la Margineda
universitat de Bordeus
Montaigne
Lizarte
la Mosquera
fotografia
Patrimoni

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte