La Temporada compleix el somni de pujar a escena el títol d’Halévy, dissabte i diumenge al Claror.
 
“Es va estrenar el 1848 i va tenir un gran èxit per Europa, però l’última vegada que es va cantar en un escenari va ser vint anys després de l’estrena, aproximadament el 1868”, insistia ahir la directora artística de la Temporada d’òpera, Jonaina Salvador. L’única òpera que porta el nom d’Andorra. Un somni llargament covat, que es farà realitat dissabte (20 hores) i diumenge (18.30 hores) al Claror. Estructurada en tres actes, compta amb una desena llarga de solistes. “És una òpera de gran format que ha suposat un esforç titànic per part dels participants”.
 
Al Claror obrirà la 7a temporada d’Andorra Lírica, després de vint muntatges i més de 9.000 espectadors. El director d’escena català Jofre Belles ha tunejat el llibret perquè el públic el pugui entendre. La versió d’Andorra Lírica introdueix dos nous personatges: “No volíem un narrador com a tal, per això vam decidir afegir dos intèrprets perquè fessin aquesta funció d’una manera més amena, però igual d’entenedora”. Segons Belles, una de les temàtiques principals de La Vall d’Andorra és l’amor: l’òpera explica la història de tres noies que se senten atretes pel mateix home, Georgette, Thérésa i Rose de Mai, i els estira-i-arronsa que viuran quan arribin els membres de l’exèrcit francès per reclutar els homes que no estiguin casats. Belles no va voler desvelar el final de la funció i va convidar els ciutadans a assistir a la reestrena d’una òpera que feia més d’un segle i mig que no es pujava als escenaris.
 
Respecte a l’escenografia, Andorra Lírica  ha preparat una imatge aèria digital del país amb els llocs més emblemàtics que s’hi poden trobar, començant pels lauredians, la Rabassa i el seu entorn: “Hem buscat un contrast entre el punt bucòlic del XVIII i el modernisme, a partir de la digitalització”.
 
Els papers principals els cantaran el tenor cubà Andrés Sánchez Joglar (Saturnin); el tenor italià Carlo Giacchetta (Stéphan), la soprano nord-americana Lauren Libaw (Roise de Mai), la mezzo catalana Jana Corominas (Théresa) i la mateixa Salvador (Georgette).  L’elenc de solistes el completen el baríton Zip de Guzmán, jove talent local de qui sentirem a parlar, en la pell del Jacques Sincère, el vell cabrer; el també baríton català Pau Camero, com el síndic, i un tercer tenor, el català Roger Vicenç, en el paper del capità Lejoyeux. Al Claror hi escoltarem la reducció per a piano, amb l’esperança que més endavant, perquè això tot just acaba de començar, se’n pugui escenificar la versió orquestral.