El Consell va autoritzar en dues ocasions l’emissió de paper moneda durant la Guerra Civil espanyola.

Atenció a la responsabilitat que va caure sobre el bon Antoni Camp Arajol, el Sastrico d’Encamp, el 19 de desembre del 1936. El Consell General acabava d’autoritzar l’emissió de paper moneda, extraordinària perquè era la primera vegada com a mínim des dels temps de la llegendària ceca que s’imprimien bitllets entre nosaltres. Era als inicis de la Guerra Civil Espanyola, i com diu l’acta redactada pel secretari Bonaventura Riberaygua en perfecta i claríssima cal·ligrafia, “trovant-se les Valls d’Andorra mancada de moneda menuda per a tornar els canvis, motiu pel qual s’efectuen les transaccions comercials amb molta dificultat”.

El cas és que al conseller Camp se li va encomanar l’alta missió de ser “l’únic coneixedor del secret que han de portar els bitllets de moneda andorrana qual secret jura el Sr. Camp de no revelar a ningú, guardant després de conegut per ell clós en una carpeta degudament lacrat, per ser solament aubert [en el cas que quedi incapacitat el Sr. Camp, o a la seva mort] per la persona elegida pel Consell General com a successora del Sr. Camp, i així successivament”.

Les previsions de l’encàrrec eren segurament necessàries però pelet tètriques, i és probable que al Sastrico li inquietessin una mica. Però el que ens quedem amb les ganes de saber és quin devia ser el secret que incorporava aquesta emissió pionera i que només ell coneixia. El cas és que es va posar en circulació 50.000 pessetes que tot i les aparences de bitllets del Monopoly eren de curs legal, legalíssim: 10.000 de 10 pessetes; 4.000 de cinc, 5.000 de dues i 10.000 d’una. “Tota persona en possessió de billets emesos pel Consell General, prèvia presentació a la Caixa de la Vall, tindrà dret a igual quantitat equivalent en billets del Banc d’Espanya”. Val a dir que es van imprimir a Tolosa en paper ordinari, que el 1938 hi va haver una segona i última emissió, i que es van retirar de circulació l’abril del 1939, així que si en troben algun feix a la caixa de núvia de la padrina no es facin il·lusions.

Si en parlem avui i aquí és perquè aquesta singular emissió és la protagonista de la Peça del mes de l’Arxiu, i no deixa de ser curiosa la forma com es justifica l’operació de fabricar bitllets, forma clàssica i directa per generar inflació, probablement l’única sortida quan els bitllets i monedes de curs legal desapareixen de la circulació per pura prudència i que van posar en pràctica molts ajuntaments catalans i espanyols durant la Guerra Civil. Segons el Consell, “aquesta alta corporació administrativa, fent-se càrrec de la greu dificultat i danys que sofreix el país, acorda crear i posar en circulació un paper moneda andorrà emès en pessetes amb el sol fi de donar facilitats a les operacions comercials dintre del territori d’Andorra”.

Es poden imaginar, en fi, les carreres que hi devia haver l’abril del 1939 per bescanviar al banc els papers aquests, i de passada les monedes i bitllets republicans que probablement s’havien ocultat prudentment a casa. Al costat d’això pot semblar una anècdota –i ho és, però suculenta– el bitllet de 100 pessetes fals com un duro sevillà que el cònsol de Canillo va entregar al Consell de Sant Andreu del 1887 i que es va dipositar degudament a l’Arxiu de les Sis Claus amb la següent anotació manuscrita: “Queda inutilisat per fals”.