Ho advertia al juny la consellera delegada de Molines Patrimonis, Montserrat Cardelús, en la presentació de l’espectacular reconstrucció virtual del jaciment de la Margineda elaborada per l’arqueòleg Gerard Remolins: a banda d’analitzar i processar les dades obtingudes en les set campanyes que s’hi han dut a terme des del 2007, deia aleshores Cardelús, la prioritat ha de ser en endavant cobrir la zona excavada per protegir-la de les inclemències meteorològiques. Amb una vela, apuntava llavors Cardelús.
Que no era un capritx ni una ocurrència s’ha demostrat aquest estiu, amb la caiguda d’alguns dels murs de pedra seca, incidència que ha obligat a una intervenció d’urgència que s’ha allargat quinze dies i que ha consistit en la consolidació de les estructures afectades. El problema, segons l’arqueòleg José Miguel Gallego en declaracions a ATV, és que l’argamassa d’argila amb què es va construir l’assentament ha desaparegut a causa dels elements –contrastos tèrmics, pluja, neu i gel– “i el que tenim ara són murs de pedra seca”. D’aquí els despreniments i el perill de caiguda de pedres.
L’equip dirigit per Gallego ha restaurat els murs més afectats aprofitant, atenció, l’argila que quedava: “La barregem amb aigua i la tornem a fer servir; el que passa és que fem una mica de trampa, perquè hi afegim morter.” I ho rematen amb una malla de fibra de vidre per distingir la part que hem reconstruït dels vestigis que no hem tocat”. No es va acabar aquí, la intervenció; també s’han reomplert amb sauló –l’arena que resulta de la descomposició del granit– “algunes parts excavades en campanyes anteriors fins a arribar als nivells de circulació de la fase baixmedieval, la més ben estudiada”, i s’ha reconstruït el terra d’una de les habitacions, que va quedar malmès durant les excavacions: “Es tracta de garantir la consistència de les estructures i dels murs, i evitar la degradació dels fonaments i del nivell geològic de la seva base.”
En fi, que tot i que és “normal” en jaciments com el de la Margineda que es troben a la intempèrie, adverteix Gallego que l’estat en què se’l va trobar era “precari”. D’aquí que per evitar el progressiu deteriorament de les estructures excavades, Molines consideri “urgent i necessari” tirar endavant el projecte per cobrir el jaciment. Ara només falta que es posin d’acord la propietat i el ministeri, “perquè la mesura tindrà un cost elevat i necessitarà la col·laboració de tots els agents”. Abans caldrà segurament que s’enllesteixi el pla director que ha d’establir els criteris generals de conservació, consolidació i difusió del jaciment, i que nou anys i set campanyes després de l’inici de les excavacions encara continua pendent.
Tot això, mentre continua la incertesa sobre el que es troba sota les pedres de la Margineda: l’únic estudi publicat fins ara –El jaciment de la Roureda de la Margineda: un model de poblament medieval als Pirineus, firmat pels arqueòlegs Àlex Vidal i Walter Alegria– sosté que es tracta d’un nucli de poblament datat d’entre els segles XII i XIV integrat per un mínim de cinc habitatges relacionats amb la veïna població de Santa Coloma, i descarta la hipòtesi que es tracta d’una obra de caràcter militar –el desaparegut castell de Sant Vicenç d’Enclar, que els Pareatges manaven arrasar, com proposen un grup d’historiadors encapçalats per Albert Villaró i Susanna Vela– “perquè no s’ajusta al registre arqueològic”.
