La segona part, ‘The Wolf of the Pyrenees’, sortirà a finals d’any al mercat ianqui.

El bon Ben torna. De fet, mai no se n’havia anat. Sí, home, Ben Brennan, el broker estrella de SolarBank, que primer l’espifia (introduint per error un 0 de més en una ordre de compra de títols: 2 milions en lloc de 200.000) i que després es veu immers en una trama internacional orquestrada ni més ni menys que per l’FSB (l’ex-KGB, o la CIA de Putin) amb l’objectiu de desestabilitzar l’Europa Occidental. Com? Donant ales als moviments secessionistes, començant pel català, i als populismes de tots colors. Amb les altes finances i l’eclosió de les criptomonedes com a teló de fons. Potser els sona, oi?

Això és el que passava a The Fat Finger, el debut en la ficció adulta del massanenc Greg Coonen. Era a principis del 2020, just abans de la pandèmia. Un any després en sortia la traducció al català, i després d’alguns tempteigs amb productores catalanes que no es van acabar de concretar, sembla que, ara sí, li ha arribat a Ben el moment de saltar a la pantalla. Veurem si a la gran, en forma de pel·lícula, o a la petita, com a sèrie.

Ho explicava ahir el mateix Coonen, amb un legítim i poc dissimulat entusiasme. El projecte l’ha apadrinat als EUA el productor Rick Porras (El señor de los anillos), que hi ha involucrat Adam Fratto, productor de sèries com Cleverman, Haven i Greek: “Es tractarà de buscar un guionista de primera fila capaç de traduir la novel·la al llenguatge cinematogràfic, i presentar el guió a un gran estudi o a una plataforma, les dues opcions estan obertes”. Coonen ho veu tan clar que fins i tot s’atreveix a posar-hi data: el guió podria estar abans de l’estiu, el rodatge arrencar a principis del 2023, i la pel·lícula llesta a finals d’any. Pel·lícula o, com ja s’ha dit, sèrie. I per a aquesta segona opció li vindrà com oli en un llum la publicació imminent al mercat nord-americà de The Wolf of the Pyrenees, la segona entrega de la saga. Serà a finals d’any, diu. Ben se les ha de veure en aquesta ocasió, no amb l’FSB rus, sinó amb els tentacles geoestratègics d’una Xina convertida definitivament en actor global, que pretén posar el peu a Europa a través del port de Barcelona. No és impensable, adverteix, perquè el Pireo, el port d’Atenes, el gestiona una empresa xinesa des del 2016. Però els xinesos no saben que Ben no és presa fàcil.

La versió catalana, El llop dels Pirineus, arribarà el 2023. Però es volen anar entrenant, Coonen firma avui exemplars de La pífia a l’FNAC, i demà a la Massana, Sant Julià, la capital i Escaldes.

La revista ‘Àgora’ recorda Àngel Pla, Pere Cavero i Bonaventura Adellach

Si passen demà per la Plaça del Poble, ja es poden aturar a la parada de la SAC i demanar l’últim número de la revista Àgora. És una petita mina, que frega el centenar de pàgines i per on desfilen un grapat d’homenots. Alguns d’ells, llàstima, ja no hi són, i és per aquest motiu, i perquè van tenir la mala fortuna de traspassar en temps de pandèmia, que Àgora els dedica un sentit i necessari homenatge. Veure’ls junts en aquest número dona una idea de la immensa pèrdua de matèria gris que hem patit en els últims dos anys. Mirin si no el cas de l’historiador Pere Cavero, de qui Climent Miró evoca la petja que va deixar en centenars d’alumnes que el van tenir com a professor, primer al Sant Ermengol i després a formació d’adults. O la seva faceta de rata de biblioteca avant la lettre, amb lloc fix a la sala de consulta de l’Arxiu Nacional, com recorda Yvan Lara. I l’incansable dinamisme cultural que va desplegar des que va retornar a casa, el 1977 i en ple procés d’andorranització: des de Velles Cases, des del Cercle de les Arts i de les Lletres, des de la mateixa SAC. Ho explica Sergi Mas, que també té emocionades paraules per al seu col·lega Àngel Pla, tallista, imatger, ebenista, sardanista incansable, grandíssim cinèfil, monumental conversador, com diu Manel Sansa, i activista de primera hora des de la llibreria Eureka que regentava al centre històric, ho recorda Jaume Bartumeu. Bonaventura Adellach també ha deixat profundíssima empremta, com l’exsíndic Josep Maria Beal. Però no tot és luctuós en aquest número d’Àgora, que repassa els premiats del 2020 (Carles Forés, Angelina Mas, Robert Pastor, Alfons Valdés i Gemma Piera). També publica els premis del Martí i Pol del 2021 i ressenya les exposicions 4 replans, del mateix Valdés; Pecats capitals, de Mercè Ciaurriz, i Sergi Mas i el seu entorn.