La parròquia d’Escaldes-Engordany disposa des d’ahir del  mural creat per Pilarín Bayés que es va poder instal·lar tot i la insistent pluja que demostra la dita aquella que diu que si plou per Sant Pere  Regalat, (13 de maig)  plou quaranta dies de comptat. I aquest dimarts no va ser  una excepció, i encara sort que la pluja va ser més poètica que hidroelèctrica.

El  mural de Pilarín Bayés s’inclou en la sèrie que va iniciar el 2018 en diferents poblacions, on recrea la vida, els monuments, les entitats culturals i socials i els personatges públics de cada lloc. 

La major part dels murals estan realitzats en gres porcellànic, però també n’hi ha de làmines d’alumini farcides amb aglomerat mineral, o de vinil. L’origen està en la voluntat de la dibuixant i ninotaire de retrobar-se amb aquells muralistes mexicans que va estudiar quan feia Belles Arts a Barcelona i que tant admirava, com David Alfaro, José Clemente Orozco o Diego Rivera.  Utilitza les noves tecnologies de vectorització i alta resolució perquè el resultat representi amb la màxima fidelitat els dibuixos originals.

Sèrie de murals
A banda de la parròquia escaldenca hi ha aquest tipus de mural a poblacions com ara Torredembarra, Salou, Sant Pere Pescador, Calella, Montblanc, Teià. La Pobla de Segur o la Vall de Boí.

A més d’aquesta sèrie, Bayés continua fent altres murals com el del juliol passat en un carrer de Barcelona que té 60 metres de llarg i que és un homenatge a la gent gran. Està al carrer Madrazo 79, al barri de Sant Gervasi, on en un futur s’edificarà una residència per a la gent gran. 

També ha portat a terme encàrrecs puntuals com són la Casa Provincial de Maternitat de Barcelona o la Biblioteca Pilarín Bayés de Vic A Gargar de Penelles se’n va pintar un de dedicat a la pagesia. L’obra d’Escaldes-Engordany està a la paret de la rampa que connecta l’avinguda Carlemany amb les terrasses que donen al carrer de l’Obac. És un homenatge visual a la parròquia, i fa gairebé 30 metres de llargada i 2 d’alçada.

El mural ofereix un recorregut per la geografia, la cultura i les tradicions de la parròquia i s’hi poden identificar paisatges com la Vall del Madrid o Engolasters i llocs com la fàbrica de la llana, els ponts antics o l’església de Sant Pere Màrtir.

Pilarín Bayés, mural a banda, està molt vinculada a Andorra. Anteriorment ja ha fet altres col·laboracions on destaca la il·lustració de La petita història de Meritxell, escrita per mossèn Ramon de Canillo. L’any 2015 es va fer una exposició al Museu del Tabac-Antiga Fàbrica Reig de Sant Julià de Lòria, amb una selecció de dibuixos originals de l’artista al llarg de més de cinquanta anys de treball. L’any 2022 va il·lustrar el llibre commemoratiu dels 800 anys de la trobada de la Verge de Canòlich.

Pilarín Bayes amb Joan Peruga són els autors de Petita Història del Consell General d’Andorra,  i de la Petita Història del Govern d’Andorra, que commemora el quarantè aniversari de la Constitució del primer Executiu. La dibuixant sempre ha expressat la seva admiració per Andorra. 

Murs que parlen
A Sant Julià de Lòria, el projecte Murs que parlen, ha afegit un nou mural a la sèrie amb  el treball de Naiara Galdós Paisatge amb ànima, dedicat a la Festa de la Transhumància, que enguany celebrarà la seva segona edició el mes de juny, així com una commemoració del 20è aniversari de la Vall del Madriu-Perafita-Claror.
     
L’obra parteix de la cessió de la imatge El pastor Borges de Bixessarri, del prohom  Julià Reig Roqueta. En Borges en aquella fotografia, datada el 13 d’abril del 1905, ja tenia 85 anys: havia nascut el 1820. Amb aquesta, ja són sis les intervencions artístiques repartides per la parròquia laurediana.

El mural de Galdós està ubicat a sota la plaça de Rocacorba, a l’avinguda Rocafort, i fa una referència al Santuari de Canòlich i a la figura del pastor com a símbols d’identitat, espiritualitat i tradició. Ahir al matí, encara hi havia les bastides que obliguen a fer circulació alternativa a sota de la plaça.

Naiara Galdós té una altra obra als Murs que parlen. Es tracta de Pentinant Sant Julià,  que està a l’avinguda Verge de Canòlich número 57. Va fer una representació de la Dama Blanca. A través de la seva cabellera exalça i protegeix el patrimoni cultural de Sant Julià de Lòria i d’Andorra. 

Galdós va protagonitzar el passat mes de setembre la segona edició de Vitrina Artística, programa del museu Thyssen que té per objectiu promoure els artistes del país. L’artista hi va exposar Kokoro. El meu cos no és la meva ànima, una col·lecció de vuit peces, incloses dues escultures, que conviden a la reflexió sobre el desequilibri que hi ha entre cos, ànima i ment.

Amb el projecte Murs que parlen, el Comú lauredià reafirma la seva aposta per la cultura posant l’art a l’abast de la ciutadania, donant visibilitat als artistes del país, facilitant el procés creatiu dels joves i alhora revitalitzant artísticament la via pública amb una proposta que doni valor afegit diferencial al poble.

El tret de sortida del projecte es va donar l’any 2021 durant el consolat Majoral-Codina amb  la inauguració de tres murals centrats en les tradicions i la cultura popular laurediana. El denominador comú de tots tres és la llegenda de la Dama Blanca d’Auvinyà. Els murals es troben a l’avinguda Verge de Canòlich, al nou vial de la carretera de Nagol i a l’interior de l’Espai Jove de la plaça de la Germandat. Van ser pintats per la ja esmentada Naiara Galdós, Sam Bosque i els alumnes de l’Escola d’Art laurediana dirigits per Martín Blanco. L’obra de Bosque és un mural dividit en dues parts on es mostra, d’una banda, una al·legoria de la Dama Blanca, símbol de la independència i de les llibertats dels habitants de les valls tal com narra la llegenda.