No pujaven a l’escenari des de fa un lustre, aleshores amb Garses. Sí, home, aquella comèdia en què es posaven en la pell de tres velles amigues en la quarantena –Conxa (Lis Caubet), Lluïsa (Mercè Canals) i Teresa (Carol Caubet)– que es retrobaven després de molts anys de silenci per descobrir que les antigues rancúnies no havien acabat de cicatritzar, i que les filles respectives, també ex-íntimes, havien acabat repetint els papers de les mares. La van pasejar pel Festiva de Teatre Amateur de Girona i es van endur cinc preis de Tàrrega. I amb la pandèmia pel mig.
Doncs bé, per fi hi tornen. Per al que serà el setè muntatge d’Andandarà han triat una obra amb missatge: Tres flors trans, de la dramaturga uruguaiana (i dona trans) Fabiana Fine, convertida en sensació del subgènere als teatres se l’Amèrica Llatia des de l’estrena, ara fa tres cursos. Les flors del títol són Magnòlia (Canals), Violeta (Carol) i Jazmín (Lis), tres artistes trans, naturalment, que actuen cada nit i des de fa anys en un cabaret del Paral·lel barceloní dels anys 80 –llicència poètica i geogràfica, perquè l’original transcorre en un boliche de Montevideo. Cadascuna té e seu espectacle, i van fen la seva vida fins que un dia Magnòlia els diu que plega. El comiat al camerino –on transocrre tota l’obra, mentre es van maquillant i vestint per sortir a l’escenari– és l’ocasió perquè cadascuna de les tres evoqui la seva trajectòria, els seus somnis, els seus problemes i també els seus fracassos. Sense dramatismes, i amb el toc d’humor que deriva d’uns personatges un punt histriònic, i tot plegat amanit amb més tendresa que no afany de denuncia Tot i així, es tracta precisament, diu Canals, “de donar visbilitat a les persones transsexuals en un moment en què, tot i que pugi semblar que hem avançat molt respecte als anys 80, comencem a percebre rerocessos. Per això és important donar veu al col·lectiu”. Exagera? Precisament dimarts transcendia a les xarxes el cas de Noah Rodríguez, que ha denunciat a la policia un suposat episodi d’assetjament LGTBIfòbic.
Tres flors trans parteix de la condició transsexual de les tres protagonistes, però no toca només els problemes i les experiències d’aquest col·lectiu: “Violeta, Magnòlia i Jazmín s’adonen que porten anys treballant juntes però que no saben pràcticament res les unes de les altres. I això li pot passar a qualsevol sigui o trans, amb els companys d’oficina”, diu Lis.
La direcció anirà a càrrec del gironí Martí Peraferrer, i Andandarà s’ha envoltat per aquesta aventura d’un equip sense precedents: Judith Puigf (escenografia), Inés del Busto (maquillatge i vestuari), Anna Mangot (vestuari) i Pep Bortdas (il·luminació), amb la veu en off de Joan Hernández. és la setena obra de la companyia, després del muntagge fundacional que es va donar nom, Andandarà (2003), Set hores, Pedra de tartera, Moren els contes, La casa de Bernarda Alba i Garses, i han programat de moment tres funcions, els dies 27, 28 i 29 de novembre. Totes tres, al Comunal (20.30 hores).