“La vida val la pena encara que no sigui com la imaginaves”

La catalana Laura Gonzalvo s’endú el Carlemany amb ‘La llista de les coses impossibles’.

El Guim té 18 anys i una vida per davant per esprémer-la fins a l’última gota. Una vida on no hi té cabuda la Clara, pensa. I per això la deixa. Però les coses no sempre passen com un planeja. I el Guim ho comprova en carn pròpia: sis mesos després de deixar la Clara, queda tetraplègic a causa d’un accident de moto. Haurà d’adaptar-se a la nova situació, renunciar a bona part de la vida que somiava, i resignar-se a veure com són els altres qui viuen la que havia de ser la seva vida.

Aquest és grosso modo l’argument de La llista de les coses impossibles, la novel·la amb què l’escriptora catalana Laura Gonzalvo (Mataró, 1978) s’ha endut la 9a edició del premi Carlemany de Foment de la lectura, que patrocina el ministeri de Cultura amb una bossa de 8.500 euros  i que Columna publicarà el 4 de maig.

Es tracta, diu Gonzalvo, d’una història de superació ambientada a la Barcelona de finals dels anys 90 i principis dels 2000, perquè el Guim ha de reinventar-se en unes circumstàncies objectivament adverses, a la vegada que una novel·la d’iniciació, perquè narra el pas a la vida adulta dels dos protagonistes des dels 18 fins als 24 anys, amb un punt romàntic. S’estructura alternant capítols d’un i de l’altre protagonista i té, atenció, una base autobiogràfica, que no és altra que la relació de l’autora amb el seu marit. Gonzalvo no la va escriure pensant en un públic estrictament juvenil, “però els personatges són òbviament joves, encaixava en les bases del premi i sembla que al jurat li ha agradat”, deia ahir amb legítima satisfacció. La llista de les coses impossibles és, en fi, una novel·la “essencialment positiva, un cant a la vida, a la convicció que val la pena viure-la encara que no sigui precisament com la imaginaves, però sense cap pretensió d’alliçonar ningú”.

Gonzalvo, que ha treballat en el sector editorial i que actualment es dedica a escriure a temps complet, s’ha endut el Carlemany amb la seva primera novel·la. I l’espurna que ho va desencadenar tot va ser, diu, la lectura de Rut sense hac, premi Carlemany del 2018, protagonitzada per una noia de 16 anys, la Rut del títol, que arrossegava com un secret el càncer que li havia costat literalment un ronyó: “Em va fer adonar que entre les històries que em ballaven pel cap era aquesta la que es podia convertir en novel·la”. Dit i fet.

Gonzalvo succeeix Lluís Prats (Archie, el nen que parlava amb elefants) al palmarès del guardó, que des del 2011 es convoca  amb el cognom de Foment de la lectura i que com a principal particularitat el format: un consell lector professional integrat per les escriptores Maria Carme Roca i Laia Aguilar, tres professores del Janer, el Lycée i l’Andorrana, així com l’editoria de Columna, seleccionen cinc originals entre els 35 manuscrits presentats i el donen a llegir al jurat definitiu, format per nou estudiants d’entre 14 i 16 anys dels tres sistemes educatius, que en decideixen el guanyador.