El termini perquè el Registre procedís a cancel·lar la Xarranca -com el centenar llarg més d’entitats de tots els àmbits que no han registrat cap activitat durant els últims deu anys- expirava avui. Però la crida pública feta per un grup d’antics socis, que havia convocat per al dimecres una assemblea extroardinària per reactivar l’associació abans que fos massa tard, va sorgir efecte i ahir al matí la nova junta interina, presidida molt simbòlicament pel veterà Sergi Mas, va presentar al Registre la preceptiva acta de la reunió amb la notificació oficial dels canvis en l’òrgan directiu aprovats dimecres mateix. Signe d’activitat que era una de les condicions posades ara fa un mes pel Registre perquè les entitats fantasma aturessin el compte enrere. Doncs in extremis, però la Xarranca se n’ha sortit: van ser una desena els antics socis que van respondre a la crida, amb l’últim president, Jordi Pantebre, al capdavant. Entre els assistents -i Sergi Mas de banda- Esther Armengol, que exercirà com a secretària durant aquest període d’interinitat, així com Mercè Ciàurriz, Helena Guàrdia, Ángel Calvente i Pere Ridaura.

L’objectiu inicial -ja s’ha dit- era trencar un silenci registral de deu anys i evitar així la mort oficial. Amb aquest objectiu complert, la nova junta -estrictament interina, insisteixen- s’ha posat un altre termini, aquest de tres setmanes, per convocar una nova assemblea que hauria ser la de la refundació: oberta a tots els creadors del país -tots: no només els artistes plàstics- i amb l’objectiu de recollir idees per al, diguem-ne, full de ruta immediat de la Xarranca. En l’ànim dels antics socis que han impulsat aquesta operació -amb el suport entusiasta de Joana Baygual, presidenta de l’SDADV- hi ha la voluntat de “crear comunitat i donar visibilitat als artistes del país”, dotar-los d’un instrument que els serveixi per debatre els problemes comuns i defensar els seus drets, fer sentir la seva veu i oferir-se com a interlocutor davant de les institucions, de les empreses i dels particulars”.

El primer pas serà escollir una nova junta que s’encarregui de tirar endavant aquesta nova etapa; una junta en què es pretén que tinguin un paper decisiu les noves generacions de creadors. De fet, un dels principals problemes de la Xarranca original va ser la falta de relleu generacional i la progressiva reducció del nucli actiu de l’entitat, que havia arribat a comptar els anys daurats -posem que a finals dels 90, amb el Brossart i tota la pesca- amb un centenar de membres, a un grapat de socis: un clàssic de l’associacionisme.